Revisant el contracte d'aprenentatge

Revisant el contracte d’aprenentatge he vist que hi ha aspectes que he assolit, d’altres que encara no i d’altres que he vist que potser sí els tenia ben assimilats i interioritzats, però em feia por no saber-los portar a la pràctica, ja que el contracte el vaig fer abans de començar les pràctiques. D’aquesta manera he vist que molts dels punts esmentats els tinc assumits i els aplico dia rere dia, de fet, podria dir que els aplico en qualsevol context i en qualsevol situació de l’aula.

 

El primer que vaig mencionar va ser el de gestionar la progressió dels aprenentatges, més concretament, el fet de crear situacions i problemes ajustats al nivell i possibilitats dels infants, establir controls periòdics de competències i prendre decisions de progressió i treballar a partir dels errors i obstacles d’aprenentatge.

Només llegint-la faig ‘que sí’ amb el cap. Tot i que encara tinc molt per millorar, sobretot en quan a reconeixement de les demandes dels infants i la seva conversió en situacions d’aprenentatge, considero que veig moltes de les situacions o bé dels missatges que em fan arribar els infants i jugo amb ells, convertint-los en situacions de joc entre els infants i jo a partir de les quals intento extreure les capacitats dels infants així com rectificar les meves demandes segons les respostes que ells em donen. El que més em crida l’atenció, però, és que és com si fos tot de forma inconscient, com si fos un diàleg entre el nadó i on no es pensa en objectius, ni el que vull aconseguir, sinó més bé es tracta de posar a prova, d’estar a l’espera per veure com em sorprèn.

 

A més d’aquestes tres també vaig proposar el fer de negociar regles i obligacions amb els nadons. També considero que l’estic treballant, tot i que em costa moltíssim, nosé si per poca capacitat de convèncer als infants o perquè ells són súper caparruts i si diuen que no és que no. Tot i així si que noto un estira i arronsa entre ambdues parts i sobretot intento tenir sempre present el fet de no obligar als infants a fer una cosa perquè jo ho dic, sinó intentar argumentar i demostrar les meves paraules.

 

Pel que fa a fer front a crisis i conflictes entre persones, em centro dins el centre sobretot amb els nadons.

Amb famílies i amb altres mestres no dic ni ‘mu’ ja que jo no sóc ningú allà dins.

Pel que fa als nadons, idò, si que adopto postures diferents davant conflictes entre infants, depenent del context i de l’actuació dels mateixos nadons i intentant no fer un drama sinó més bé una situació d’aprenentatge sense que ningú es senti malament i que cadascú sigui conscient de si allò que ha fet està bé o no.

 

Pel que fa a la participació en la gestió de l’escola, no estic en condicions de negociar cap projecte, tot i que sí és cert que per a l’elaboració de diferents exercicis he consultat amb la directora i amb la tutora els documents del centre intercanviant punts de vista així com possibles línies d’actuacions ja millorades, etc.

Pel que fa a l’administració de recursos, com a molt intercanvio propostes i opinions amb la meva tutora o d’altres mestres del centre, però normalment els recursos estan delimitats i jo, com a molt, faig canvis en funció del que ja s’ha proposat.

De fet, en contraposició al que dic anteriorment, el nostre projecte de millora va dirigit a una millor gestió dels recursos en relació amb beneficis pedagògics així com també un proposta feta dins l’aula també té a veure amb la gestió dels recursos que es troben a disposició dels infants.

Pel que fa a la formació personal i a l’intercanvi d’informació que contribueixen a la formació mútua entre companys, considero que ja forma part de mi aquesta capacitat. M’agrada estar informada i conèixer les diferents possibilitats, materials, actuacions d’un mateix fet. També és veritat que la diferència entre la formació personal que depèn de la recerca que faig a nivell individual en relació amb totes les coses que hauria d’anar sabent, és immensa. De fet, cada dia passen coses diferents que el meu cervell necessita comprovar o contrastar amb altres informacions, però pel temps que tinc disponible, la recerca és molt limitada.

 

També parlo de l’assoliment de la competència de conduir reunions i estar en contacte amb les famílies. Tot i haver participat en diferents reunions i haver aportat les meves idees, no arribo ni arribaré, de moment, a conduir una reunió perquè no és el meu paper dins el centre.

El contacte amb les famílies ha millorat moltíssim en el dia a dia, en les entrades i sortides. De fet, sóc jo qui moltes vegades parlo directament amb els pares, sense haver-hi la mestra i ells em parlen com a professional encarregada dels seus infants i jo els ofereixo tot el que està a la meva disposició.

De la mateixa manera passa amb les noves tecnologies, que no formen part de la dinàmica del centre i jo no hi puc fer res. Tot i així, he pogut notar que a l’escola, les mestres i els infants no estan acostumats a les càmeres de fotos, tot i que en fa. De tal manera que, com jo estic tot el dia càmera per amunt i per avall, els he cridat l’atenció i podria dir que la càmera forma part de la meva dinàmica dins el centre, en què tots ja s’hi ha acostumat. El infants, de fet, cada vegada que la veuen em demanen un foto i després s’apropen per veure com ha sortit.

Crec que he tocat tots els punts que havia identificat com a competències a millorar. Considero que encara les he de millorar moltíssim, però ja he fet unes passes més endavant.

Pel que fa a les coses que canviaria del contracte d’aprenentatge, potser seguiria deixar les mateixes propostes, ja que considero que és important no perdre-les de vista, però n’afegiria d’altres que he detectat que em manquen i d’altres que potser no he tingut massa en compte i que també he de treballar:

·         Desenvolupar la cooperació entre els alumnes i certes formes simples d’ensenyament compartit

·         Fer front a l’heterogeneïtat del grup

·         Oferir activitats de formació amb opcions

·         Confrontar i analitzar conjuntament situacions complexes

·         Pràctiques i problemes professionals.

Joguines reciclades

El projecte de millora que estem desenvolupant la meva companya de pràctiques, Estefi, i jo, tracta sobre la creació de joguines a partir de material reciclat.

Aquest tema no ha sorgit de nosaltres, sinó de les mestres que composen el centre, amb lo qual apreciem que sorgeix d'elles la necessitat d'elaborar aquest projecte, que és un dels condicionats per a la seva continuació i millora constants.

Les raons per les quals s’ha escollit es basen sobretot en els principis que el PEC desenvolupa sobre el reciclatge i el consumisme.

Són conscients que en el dia a dia es fan servir molts materials que després són llençats al fems, sense saber les qualitats que aquests ofereixen per a la creació de qualsevol tipus de recurs dins l’àmbit educatiu. Per això elles intenten aprofitar tots els materials que entren a l’escola així com el que cadascú, tant mestres com infants i famílies, poden arreplegar a casa per tal de extreure’n el profit que els pertoca.

D’aquesta manera, a partir de les joguines reciclades, de forma indirecta, es fa partícips i conscients als infants del tipus de material que s’està emprant i, com a conseqüències s’està treballant el concepte de ‘consumisme’.

  

Dins d’aquesta darrer, ambdues (n’Estefi i jo) hem pogut comprovar a nivell de recursos d’aula la gran quantitat de materials de plàstic de què es disposen així com les conseqüències negatives que aquests aporten: les accions que fomenten les joguines són dirigides, no afavoreixen la creativitat ja que es limiten a l’assaig- error, l’error adopta un paper negatiu ja que no s’afavoreix l’èxit dels infants ni el desenvolupament segons les seves capacitat, el conflicte entre iguals no és una font d’aprenentatge, etc.

Per totes aquestes raons se’ns ha demanat l’elaboració d’un projecte de millora que, sense suplir les joguines de plàstic que hi ha a l’aula, ofereixi altres recursos més oberts, globalitzats i dirigits a les capacitats i necessitats dels nens, a partir de material reciclat, jugant entre material no estructurat i material delimitat.

Un dels condicionants també que determinen el nostre projecte és que o bé les joguines vagin dirigides a tots els alumnes del centre, o bé crear joguines determinades per a cada edat. En el nostre cas, el projecte de millora ha proposat diverses joguines que abracen diferents edats i que poden esser emprades per les mateixes, intentant que les propostes siguin equitatives per a totes les edats.

Tal i com he dit, la informació s'ha extret dels DOCUMENTS DE CENTRE: PEC i ROF. La resta de dades amb què ens hem basat per a l'elaboració del projecte de millora és nostra observació així com bibliografia relacionada amb el joc ( Romeros Rosales, V. i Gómez Vidal, M. (2003). Metodología del juego. Servicios sociolculturales y a la comunidad. Ed. Altamar.) i webgrafia que ens explica i desenvolupa el tema del reciclatge en relació amb la creació de joguines

Justament aqueta activitat està feta després d'haver parlat de la diferència entre els projectes de millora i les bones pràctiques.

Certament es tracta d'un projecte de millora ja que el centre ha detectat una mancança o un aspecte que necessita millorar. És evident que a les aules hi ha excés de material de plàstic en constraposició a materials elaborats per a les mateixes mentres.

Aquesta juntament amb les exposades anteriorment són el que evidencien la necessitat d'un pla de millora que és plantejat per les mestres i que va dirigit a la millora de la qualitat educativa, que repercuteix directament en els alumnes.

 

Els objectius que ens hem marcat són:

• Proposar alternatives a l’hora de crear joguines, complementant les joguines de plàstic com a recurs educatiu.
• Evitar el consumisme
• Proporcionar les joguines necessàries. Evitar l’excés.
• Crear joguines per la diversitat, evitant la discriminació per sexes, per recursos econòmic i altres característiques.
• Introduir el material no estructurat com a joguina a l’aula.
• Donar valor als materials quotidians, de l’entorn i de la vida diària.
• Potenciar la creativitat dels infants a l’hora de jugar amb els materials oferts.
• Conscienciar a la comunitat educativa (infants, famílies i mestres) de la importància del reciclatge, dels beneficis que aporta.

Quan vàrem tenir la reunió va quedar ben clar que el que volíen eren joguines, no material no estructurat plantejat dins un context de joc. De tal manera que n'Estefi i jo ens vam posar 'manos a la obra' i després de fer recerca d'informació, d'haver esbosat les idees de joguines i d'haver exposat les propostes a la mestra, aquestes les van acceptar i les vam posar en pràctica juntament amb una graella d'avaluació, del recull d'evidències a partir d'imatges i de notes de camp.

Per a la seva posada en pràctica ens vàrem fer una graella de temporització amb el dia de posada en pràctica de cada joguina. D'aquesta manera, comptàvem amb un mes, planificació que s'ha vist alterada per activitats de centre i característiques particulars de cada aula.

A dies d'avui estem acabant d'aplicar les joguines elaborades i hem extret unes primeres conclusions (resultat de l'observació i avaluació de la posada en pràctica de les joguines) que hem compartit amb les mestres de l'escola i és que efectivament, amb aquesta proposta no extreiem tots els beneficis que ens aporta el material reciclat. Per sort, aquest projecte també ha servit com a mitjà de conscienciació de les mestres i com a recurs a partir del qual es fonamentarà el proper projecte de millora.

D'aquesta manera, podríem dir, que el nostre projecte ha portat a terme una avaluació que ens ha servit per veure que el projecte de millora, tot i ser correcte, no és del tot factible i per lo tant, la seva continuació i futura avaluació desencadenarà en un nou projecte de millora.