Joguines reciclades

El projecte de millora que estem desenvolupant la meva companya de pràctiques, Estefi, i jo, tracta sobre la creació de joguines a partir de material reciclat.

Aquest tema no ha sorgit de nosaltres, sinó de les mestres que composen el centre, amb lo qual apreciem que sorgeix d'elles la necessitat d'elaborar aquest projecte, que és un dels condicionats per a la seva continuació i millora constants.

Les raons per les quals s’ha escollit es basen sobretot en els principis que el PEC desenvolupa sobre el reciclatge i el consumisme.

Són conscients que en el dia a dia es fan servir molts materials que després són llençats al fems, sense saber les qualitats que aquests ofereixen per a la creació de qualsevol tipus de recurs dins l’àmbit educatiu. Per això elles intenten aprofitar tots els materials que entren a l’escola així com el que cadascú, tant mestres com infants i famílies, poden arreplegar a casa per tal de extreure’n el profit que els pertoca.

D’aquesta manera, a partir de les joguines reciclades, de forma indirecta, es fa partícips i conscients als infants del tipus de material que s’està emprant i, com a conseqüències s’està treballant el concepte de ‘consumisme’.

  

Dins d’aquesta darrer, ambdues (n’Estefi i jo) hem pogut comprovar a nivell de recursos d’aula la gran quantitat de materials de plàstic de què es disposen així com les conseqüències negatives que aquests aporten: les accions que fomenten les joguines són dirigides, no afavoreixen la creativitat ja que es limiten a l’assaig- error, l’error adopta un paper negatiu ja que no s’afavoreix l’èxit dels infants ni el desenvolupament segons les seves capacitat, el conflicte entre iguals no és una font d’aprenentatge, etc.

Per totes aquestes raons se’ns ha demanat l’elaboració d’un projecte de millora que, sense suplir les joguines de plàstic que hi ha a l’aula, ofereixi altres recursos més oberts, globalitzats i dirigits a les capacitats i necessitats dels nens, a partir de material reciclat, jugant entre material no estructurat i material delimitat.

Un dels condicionants també que determinen el nostre projecte és que o bé les joguines vagin dirigides a tots els alumnes del centre, o bé crear joguines determinades per a cada edat. En el nostre cas, el projecte de millora ha proposat diverses joguines que abracen diferents edats i que poden esser emprades per les mateixes, intentant que les propostes siguin equitatives per a totes les edats.

Tal i com he dit, la informació s'ha extret dels DOCUMENTS DE CENTRE: PEC i ROF. La resta de dades amb què ens hem basat per a l'elaboració del projecte de millora és nostra observació així com bibliografia relacionada amb el joc ( Romeros Rosales, V. i Gómez Vidal, M. (2003). Metodología del juego. Servicios sociolculturales y a la comunidad. Ed. Altamar.) i webgrafia que ens explica i desenvolupa el tema del reciclatge en relació amb la creació de joguines

Justament aqueta activitat està feta després d'haver parlat de la diferència entre els projectes de millora i les bones pràctiques.

Certament es tracta d'un projecte de millora ja que el centre ha detectat una mancança o un aspecte que necessita millorar. És evident que a les aules hi ha excés de material de plàstic en constraposició a materials elaborats per a les mateixes mentres.

Aquesta juntament amb les exposades anteriorment són el que evidencien la necessitat d'un pla de millora que és plantejat per les mestres i que va dirigit a la millora de la qualitat educativa, que repercuteix directament en els alumnes.

 

Els objectius que ens hem marcat són:

• Proposar alternatives a l’hora de crear joguines, complementant les joguines de plàstic com a recurs educatiu.
• Evitar el consumisme
• Proporcionar les joguines necessàries. Evitar l’excés.
• Crear joguines per la diversitat, evitant la discriminació per sexes, per recursos econòmic i altres característiques.
• Introduir el material no estructurat com a joguina a l’aula.
• Donar valor als materials quotidians, de l’entorn i de la vida diària.
• Potenciar la creativitat dels infants a l’hora de jugar amb els materials oferts.
• Conscienciar a la comunitat educativa (infants, famílies i mestres) de la importància del reciclatge, dels beneficis que aporta.

Quan vàrem tenir la reunió va quedar ben clar que el que volíen eren joguines, no material no estructurat plantejat dins un context de joc. De tal manera que n'Estefi i jo ens vam posar 'manos a la obra' i després de fer recerca d'informació, d'haver esbosat les idees de joguines i d'haver exposat les propostes a la mestra, aquestes les van acceptar i les vam posar en pràctica juntament amb una graella d'avaluació, del recull d'evidències a partir d'imatges i de notes de camp.

Per a la seva posada en pràctica ens vàrem fer una graella de temporització amb el dia de posada en pràctica de cada joguina. D'aquesta manera, comptàvem amb un mes, planificació que s'ha vist alterada per activitats de centre i característiques particulars de cada aula.

A dies d'avui estem acabant d'aplicar les joguines elaborades i hem extret unes primeres conclusions (resultat de l'observació i avaluació de la posada en pràctica de les joguines) que hem compartit amb les mestres de l'escola i és que efectivament, amb aquesta proposta no extreiem tots els beneficis que ens aporta el material reciclat. Per sort, aquest projecte també ha servit com a mitjà de conscienciació de les mestres i com a recurs a partir del qual es fonamentarà el proper projecte de millora.

D'aquesta manera, podríem dir, que el nostre projecte ha portat a terme una avaluació que ens ha servit per veure que el projecte de millora, tot i ser correcte, no és del tot factible i per lo tant, la seva continuació i futura avaluació desencadenarà en un nou projecte de millora.

Les bones pràctiques en els documents de centre

Pel que fa al lligam de la bona pràctica amb els documents de centre, realment no hi ha una explicació específica del fet d’emprar els passadissos com un espai més a part de les aules i a partir dels quals desenvolupar con context d’intercanvi i d’aprenentatge. Tot i així, al PEC i en PAD es poden veure signes que es reflecteixen en el passadís, el principal dels quals és el fet de considerar tots els espais del centre com a educatius.

 

A més a més d’aquest, es poden veure principis com són:

• el de la integració;
• la importància de l’activitat compatida, tenint en compte dins d’aquest tant els pares, els infants com els educadors. Partint de la idea que tots som diferents i que ens enriquim mútuament, podem dir que el fet de treballar cooperativament és un motor constant d’aprenentatge. L’intercanvi de coneixements, d’experiències o impressions entre iguals pot ajudar a generar conflictes cognitius, a solucionar-los i a trobar diferents alternatives en relació amb una mateixa situació;
• l’escola com a espai de comunicació i relacions, que defèn les relacions escola- família, la relació amb els elements del nostre entorn, la relació amb els iguals. L’escola sempre ha de tenir una finestra oberta a l’exterior i al món que ens envolta, incloent la realitat i les característiques de les famílies així com de l’entorn. Al PEC mencionen que s’ha de cercar una via comunicativa basada en la confiança i el respecte així com el creixement conjunt centrat en la coherència educativa;
• l’organització de recursos i el fet de tenir en compte les seves característiques com a criteri pedagògic. Concretant en aquest punt, fan menció al fet de recollir dins la vida de l’escola els diferents fets culturals i el patrimoni cultural de les persones que formen l’escola;
• l’activitat lúdica com a component dins la cultura dels infants;
• l’educació ambiental i del consumidor, que són temes transversals que es tracten també amb els materials del passadís, que per una banda són reciclats i relacionats amb la vida quotidiana dels infants i que per l’altra són justos i necessaris, no hi ha excés de materials i tenen en comptes les necessitats, característiques i interessos dels petits.

Per tant, podríem considerar que la bona pràctica sí està inclosa dins els documents de centre, no concretament, però els temes i elements que jo he destacat en la pràctica, es veuen inclosos en diferents apartats dels documents del centre,

Experiències 0-3

La primera pàgina escollida és la de la ‘Fira de la tardor’. Aquesta experiència ens explica les diferents activitats que es porten a dues escoletes: EMB ‘Pont d’estels’ i ‘Les torretes de Martorell ’. Aquestes, per tal de treballar la tardor experimenten amb els materials o, més concretament, amb els aliments que pertanyen a aquesta estació de l’any.

Realment totes les pàgines em van agradar perquè parteixen de la realitat, de l’entorn proper de l’infant i l’enriqueix, proporcionant situacions estimulats per a que l’infant conegui les capacitats de tot allò que l’envolta.

Però aquesta encara m’ha agradat més per la profunditat com tracten tots els materials proposats. Moltes vegades he vist que quan es fan activitats d’aquest tipus es té només la intenció que el material proposat es tingui dins l’aula un dia i s’experimenti amb ell durant només una sessió, però infants de 0-3 necessiten més temps, volen més temps per descobrir allò que hi ha darrera i això és el que fa aquesta pràctica.

Pel que sembla, es fan diverses sessions amb el mateix tipus de fruit o fruita i cada sessió es presenta de maneres diferents així com ofereix diferents formes d’experimentar, fins arribar a la transformació total del material, com és el cas de la poma o del raïm, que un cop el tenim ben emprat i hem extret totes les seves possibilitats en un estat concret, evolucionen i fan melmelada.

Per tant, es tracta d’aprofitar tots els recursos naturals que ens ofereix l’entorn i extreure’n tot el profit, no només alimentari sinó també educatiu. M’agrada molt la frase del llibre ‘Viure l’escola’ de Penny Ritcher que diu que aquest tipus d’actuacions es fonamenten en «tractar de manera senzilla el que és extraordinàriament complex: la quotidianitat, les petites coses, que en realitat són les més grans»

El més curiós és que arribar a fer aquest tipus d’activitats sembla senzill, però darreres d’elles es treballen de manera globalitzada i significativa molts d’aspectes educatius com són tots el que ens expliquen a la pàgina a més de destacar el treball en equip, la cooperació, la comprensió, l’escolta,  el respecte als ritmes i temps de cadascú, la higiene a l’hora de rentar-se...

Un altre aspecte que m’agrada molt és que dóna a entendre que no hi ha por, són els infants que actuen, que perceben tot allò que fan, a través dels sentits més bàsics i parts del cos que no solem emprar, com poden ser els peus; i són ells qui comproven el resultat de la seva intervenció.

I una darrera cosa que m’ha agradat molt és que el premi de l’esforç és el mateix resultat de veure la feina ben feta.

Experiència extreta de:

http://www.xtec.es/~ccols/intercan/martorell/menuestels.htm

La segona experiència escollida està molt lligada amb la primera tot i que a petita escala: ‘Descobrim la carabassa’. Des del meu punt de vista més que la descripció d’una activitat en què es mostren les característiques i capacitats dels infants és la reflexió sobre un moment especial. Ens explica l’experiència de na Marta, una nadó que experimenta, que explora una carbassa. Per altra banda, es deixa veure la importància de l’escolta, de l’observació atenta, dels valors que dóna la mestra al fet de dedicar temps per voler entendre i acompanyar als infants.

També crec que va més enllà del fet de dir i mostrar sinó que també inclou el fet de reflexionar, compartir i intercanviar. A través d’un bloc que s’adjunta amb la narració de l’experiència, fa preguntes, espera respostes, se li planteges reptes als que ha de donar resposta, com en el dia a dia de la mateixa aula.

Pel que fa a l’experiència, jo penso igual que l’autora, que el que fa na Marta té un gran mèrit només pel fet d’haver arribat a aconseguir agafar la carabassa, quants processos hi deu haver pel mig? Implica una gran coordinació si diu que només fa dos dies que es manté asseguda. Les imatges ho demostren a través de la postura del cos i com el mou així com els moviments que fa amb les manetes.

Una de les coses que m’ha fet recordar aquesta experiència és que els infants sempre fan coses, siguin petits o grans -ja ho podem veure a l’experiència anterior-, però com més petits són més et fixes amb els detalls de les seves actuacions. Per a mi els detalls d’aquest moment  són les mans, les cames, el cap, la boca, els braços... No recordo exactament quin autor va dir que les mans són més ràpides que el pensament i a més he pogut observar que són una via d’expressió per part dels infants increïble, com la resta del seu cos, els petits moviments, les petites expressions diuen molt més que qualsevol paraula.

 

 

   Pel que fa a la reflexió de la tutora el primer que em crida l’atenció és que ens explica el que ha suposat per a ella. No es tracta d’interpretar el que s’ha observat (que ho fa en un segon espai), sinó simplement ens transmet el que ha significat per a ella ser partícip d’aquest moment. Jo crec que és important, almenys per a mi, que una mestra sempre es sorprengui d’allò que passa dins l’aula, que aprengui dels infants. Crec que és un dels majors regals i recompenses que et pots emportar i sobretot el que fa reafirmar-te que t’agrada la professió, que no has perdut la il·lusió després de molts anys d’estar dins aquest món; o com és el meu cas, fa que aquest món t’atrapi.

Al bloc es fan una sèrie d’intervencions molt interessants  en relació amb la interpretació del context, del moment, que es poden resumir amb tres idees: l’observació acurada i l’escolta atenta, l’anàlisi de l’espai per a fomentar la concentració i tranquil·litat que ens mostra na Marta i la importància de la relació o de la intervenció d’altres nadons com a font d’aprenentatge, d’imitació, d’estimulació.

Ara que estic fent pràctiques a una aula de nadons estic observant i reflexionant sobre molts moments màgics d’aquests tipus i estic segura que les meves interpretacions estan lluny de ser perfectes i d’adequar-se al que els petits estan pensant, als seus objectius, als seus perquès.

Per això m’agrada aquesta experiència, perquè el fet de reflexionar et fa posar en la pell del nadó, a comparar i demanar-te què fa i/o què volen arribar a fer, (a més de com l’estètica i els materials del context influeixen en la seva activitat) per després poder comprovar gràcies a les seves demostracions que els nadons són una passada, que els subestimem quan en realitat tenen unes capacitats increïbles. Una de les que estic descobrint últimament i que valoro molt és que són caparruts més no poder, que tot i tenir els seus aspectes negatius, per a l’aprenentatge, per a l’autoaprenentatge és bàsic i molt positiu. Es fan respectar, es valoren i et demostren que tot i ser petits, són grans.

 

  Experiència extreta de:

http://www.xtec.es/~ccols/intercan/solsolet/index.html

La tercera i darrera experiència escollida és la d’“Iniciatives espontànies”. Es tracta d’una explicació basada en imatges que van acompanyades d’una frase per tal de clarificar el seu significat, però a la vegada estan obertes a qualsevol tipus d’interpretació. Per això l’he escollit, perquè amb poc es diu molt.

Dóna la sensació que et posen imatges una seguida de l’altre i al cap et venen records, sensacions, estímuls personals i per altra banda diferents temes pedagògics com són els 100 llenguatges dels infants, els fet de tenir temps, llibertat i autonomia per fer les coses així com un vol (ja que a cap fotografia apareix cap adult), la riquesa de la diversitat i de la individualitat a la vegada (ja que hi ha imatges en què apareixen infants cooperant i d’altres de sols) i també que tot i ser tots els moments i tots els materials educatius sempre es veuen alterats per la capacitat creativa dels infants i pel seu principal llenguatge: el joc.

 Experiència extreta de:

http://www.xtec.es/~ccols/jardiner/quinjardi/demanen/index.htm