A la guarderia o a casa?

L’altre dia, mirant una revista, vaig trobar aquesta notícia. Llegiu-la!

Realment la guardería és el millor lloc per a que l’infant passi la seva jornada si la mare té altres opcions?

Le Primer Cri

Sempre que veig altres maneres de viure i altres maneres de fer, m’impressiona lo ignorant que es pot arribar a ser. El que jo pugui saber sobre la manera de viure l’embaràs  no tindrà res a veure en la manera com ho veuen i viuen la resta de persones del món, en primer lloc perquè no he estat mai embarassada i, en segon lloc, perquè cada embaràs és un món.

M’agrada conèixer altres cultures perquè et fa obrir el ulls i et diu que el món és tan gran que sempre en pots aprendre d’ell.

Per altra banda, aprofitant també per fer una petita conclusió relacionada amb el primer tema de l’assignatura. He descobert coses que en un principi ni me les havia plantejades i que, quan vam començar a tocar el tema, no m’atreien gaire. Però després de llegir, de comentar, d’analitzar i de veure aquest documental se m’ha obert un nou camp d’interès i se m’ha despertat a la vegada la curiositat per saber coses que hem puguin servir per quan jo sigui mare.

A mi, precisament la meva mare, sempre m’ha dit que si una cosa és prou interessant perquè sigui apresa, sempre et portarà a nous coneixements perquè sempre et faràs preguntes. Amb aquest tema me n’han sorgit moltes com poden ser: m’agradaria conèixer una teoria que expliqui la manera de viure dels pares tot aquest procés tan interessant i, si més no, conèixer les experiències de les persones del documental, almenys per saber si les hipòtesis que jo he fet són bones. També m’agradaria haver pogut veure el “després” del part d’aquestes dones i dels infants: com es desenvolupen, com l’entorn influencia en aquest desenvolupament, com Mane supera la pèrdua del seu fill. I, també voldria saber com viuen els infants tot aquest procés perquè així com les mares estan cansades, contentes o preocupades, i els pares també, tot i les diferències que hi pugui haver, com ho deu viure el nadó?

La veritat és que quan veia el vídeo i les diferents experiències, hi havia moments que he tingut ganes de plorar, de riure, hi ha hagut coses sobre les maneres de fer de les famílies que no m’han agradat, però a la vegada m’han aportat coneixements sobre com deu ser la mentalitat d’aquella cultura...

Ha estat un documental impressionant, que ha donat gust veure’l pel mere fet d’aproximar-me poc a poc a les experiències d’una mare i m’ha fet pensar en els infants que jo tindré a classe, el seu possible bagatge, la seva mentalitat, la seva família, les seves experiències, les coses viscudes i que ell no ha escollit, la seva manera de ser com a resultat de les seves vivències... coses que jo com a futura mestra hauré de saber, intentar comprendre, potenciar o no però, sobretot, respectar!

Va de mares i fills!

“...Adaptarse uno al otro es la gran tarea. Aprender a succionar es la tarea del bebé. Aprender cómo sostener y estimular al bebé, y sentirse cómoda al amamantarlo es la tarea de la madre.”

"...Si ella se inclina para hablarle al oído, el bebé se vuelve hacia el sonido de seu voz buscando su rostro. Al encontrarlo, la carita del niño se ilumina, como diciendo: “¡Aquí estás!”.

L’altre dia vam fer la presentació de l’assignatura d’educació socioemocional i tenia en ment que seria una assignatura només relacionada amb nosaltres com a persones i el desenvolupament de la nostra capacitat per saber reconèixer i reaccionar davant diverses situacions dins la classe... però ens vam parlant de l’embaràs i de les sensacions i canvis que això provoca en la mare!!!

Dins la classe tenim quatre mares que van explicar les seves experiències i sensacions des dels canvis que els hi va generar com a persones i els canvis després del part...Vaig intentar prestar molta atenció perquè és un tema del que jo no tinc cap tipus de coneixement, però era incapaç de poder participar en la conversa perquè em faltaven coneixements i, sobretot, EXPERIÈNCIES!

Al final de la classe ens vam repartir un textos relacionats amb el tema i jo vaig optar per escollir un que no tingués res a veure amb el procés d’embaràs, i penso: per què? Llavors, recordo les cares de les meves companyes mentre contaven les seves històries i sé que per molts coneixements que tingui, amb els que podré entendre el procés, no li donaré ni la meitat de la importància que té aquest moment fins que jo no hi visqui.

Esper, quan jo estigui en la seva situació i ho pugui explicar, saber transmetre el que elles em van transmetre i poder recórrer a aquesta reflexió per canviar-la totalment donant-li al moment tot el valor que té!

Pensant en els altres

...Rebuda acollidora i alegre, fer de l’ordinari allò extraordinari, valors, lligams, empatia, suport, comprensió...
APRENDRE A PENSAR EN ELS ALTRES!

“Recuerda que a donde quiera que vayas y hagas lo que hagas, tendrás la oportunidad de tocar y/o cambiar los sentimientos de alguien, trata de hacerlo de una forma positiva”


“Para conocer hay que dedicar un tiempo, cuando uno conoce puede valorar, y cuando uno valora empieza a amar. ¡Qué ames y que te amen! Conoce y déjate conocer.” (recuperat del power de la Sra Thomson)
Jo no sé si vull ser com ell, però el que sí sé és que vull despertar en els alumnes els sentiments que ell desperta i vull saber desenvolupar els lligams que ell treballa. En definitiva aquest documental m’ha fet començar a pensar quin tipus de mestra vull ser i, sobretot, pensar com arribar a ser-ho.

Valora't

Si cliqueu damunt sa foto veureu un vídeo molt polit... és bo recordar coses que ja sabem, però que costa tenir presents!

Si no t'estimes, com pots estimar als demés? Valora't