Bon dia Eri! M’agradaria destacar que m’encanta la forma en què has organitzat les idees a expressar penso que realment ens ofereix una idea clara de com funciona aquesta pràctica i el que tu perceps d’aquesta. També que crec que l’has explicada amb molt de detall. Has tingut en compte molts aspectes i, sobretot has pensat en tots i cada un dels agents implicats. També m’agrada el fet que reflecteixis les hipòtesis i els dubtes que aquesta pràctica et genera. Dit això, comentar que em sembla una molt bona pràctica. Em sembla genial que el passadís es contempli com un espai educatiu, és a dir, que sigui un lloc on els pares poden observar el que els seus fills fan al centre i entaular conversacions amb les docents; que sigui un lloc on els infants poden aprendre gràcies als materials i objectes que romanen a n’aquest i, que puguin socialitzar-se i relacionar-se amb altres infants gràcies a l’organització que el centre proporciona sobre aquest espai; que sigui un lloc on les docents puguin intercanviar informacions, dialogar amb l’objectiu de millorar... M’agrada que un espai “de pas” com el passadís, sigui tan ben aprofitat! També em fascina la gran cura estètica que es té d’aquest i que es tingui en compte els trets d’identitat de les diferents cultures que abraça el centre. Realment, penso que seria genial que tots els passadissos dels centres educatius aprofitessin aquest espai de la forma en què ho fan al teu centre. Molt bona feina! Una besadeta polida!
Bon capvespre! Mare meva Eri! Quina feinada que has fet! I quants detalls ens dónes! Què puc venir a jugar al passadís del teu centre? Què puc venir a veure els panells? Puc sortir de per aquí al pati? Iujjjuuu!!! Encara que tenc alguns dubtes, evidentemente! A l'escola de Mussol no poden documentar el que els fillets fan, ja que no gaudeixen de pressupost per fer-ho. Veig que hi ha fotos i aquestes solen tenir un cost "elevat" (la tinta, el paper, les cartolines...). Amb quina freqüència els canvien? Quines activitats destaquen? Surten tots els fillets a les fotos? Quan tenen temps per documentar les mestres? Per altra banda explicar-te que a l'escola de Joan Benejam (escola de na Victòria) els de infantil també empren els passadissos per fer tallers, racons, construccions, disfresses, un castell... ja que no gaudeixen de prous espais per treballar en petit grup. També aprofiten per fer grups mixtes, és a dir, els fillets dels tres cursos, P3, P4 i P5 es mesclen fent petits grups per anar a fer tallers al passadís. És més que un moment de comunicació: és un gran moment educatiu. Moltes gràcies per compartir la teva bona pràctica!!! Per altra banda
jejeje hola hola!! Em comentes cosetes sobre la documentació... avam avam... els costos crec que no són molt elevats perquè te diria que només hi ha cinc o sis cartells d'aquests al llarg del passadís. Per imprimir les imatges tenen una màquina com les que hi ha a les fotocopisteries i nosé si pertany a l'escola o no, pel que fa als textos, no són molt llargs i tampoc estan directament impressos a la cartolina, sinó que ho imprimeixen en un full i ho aferren a la cortina... és una una espècie de murat. En quan a la seva cotinuïtat i evolució no tinc ni idea de quant fa que hi ha la mateixa documentació, però en ella puc veure infants que són al centre, per tant no més de 2 o 3 anys, que ja és perquè no hi ha personal que es dediqui a la documentació i van fent així com poden, però considero que la documentació no és una pràctica que el centre estigui habituat a fet! Les activitats que s'hi veuen plasmades són aquelles que el centre té integrades al PEC com a activitats 'estrella' jejeje són les que es potencien a totes les aules de l'escola, independentment de les edats dels infants, tot i que estan adequades a les seves necessitats i capacitats.
El fet que m'hagis comentat altres materials i usos pot ser interessent comentar-los a les mestres per veure que opinen, de totes formes, els infants de dos anys que potser serien els que més farien ús dels materials que proposen, van al pati i no empren el passadís al mateix temps que ho fan els nadons i els d'1 any...
Per comprovar tot açò pots venir quan vulguis jejeje segur que seras ben rebuda!!! Besitos :)
Hola guapi!, mare meva com s'ho curra sempre Super Eri!!! Bueno, tot i que en el darrer seminari ja vam parlar sobre les feinetes que fan des de les escoles en vers la documentació i aprofitament dels espais comuns, m'agradaria compartir lo meravellós que trobo que espais que normalment no més s'empren per ficar documentació o malauradament en molts casos només com espais vuits o de pas, s'aprofitin per crear espais de convivència entre els diferents grups. Tots ja coneixem lo enriquidor que es pels infants compartir experiències, aprenentatges, jocs, ... amb nens de diferents edats; els petits imiten als majors (de vegades els grans als petits), els grans aprenen a tenir cura dels petits (de vegades els petits també ofereixen el seu estim més sincer als majors). Tots podem aprendre de tots i, quan més oportunitats de socialitzar amb altres nens s'ofereixin als nens, més rics seran els aprenentatges. Finalment, també compartir lo fantàstic que m'ha semblat que la mestra ofereixi als infants la possibilitat de triar autonomament si volen o no sortir al passadís. Una vegada més, QUE VIVA L'AUTONOMÍA! Molt bona feina guapa!!!
Bon dia Eri!
ResponEliminaM’agradaria destacar que m’encanta la forma en què has organitzat les idees a expressar penso que realment ens ofereix una idea clara de com funciona aquesta pràctica i el que tu perceps d’aquesta.
També que crec que l’has explicada amb molt de detall. Has tingut en compte molts aspectes i, sobretot has pensat en tots i cada un dels agents implicats. També m’agrada el fet que reflecteixis les hipòtesis i els dubtes que aquesta pràctica et genera.
Dit això, comentar que em sembla una molt bona pràctica. Em sembla genial que el passadís es contempli com un espai educatiu, és a dir, que sigui un lloc on els pares poden observar el que els seus fills fan al centre i entaular conversacions amb les docents; que sigui un lloc on els infants poden aprendre gràcies als materials i objectes que romanen a n’aquest i, que puguin socialitzar-se i relacionar-se amb altres infants gràcies a l’organització que el centre proporciona sobre aquest espai; que sigui un lloc on les docents puguin intercanviar informacions, dialogar amb l’objectiu de millorar... M’agrada que un espai “de pas” com el passadís, sigui tan ben aprofitat!
També em fascina la gran cura estètica que es té d’aquest i que es tingui en compte els trets d’identitat de les diferents cultures que abraça el centre. Realment, penso que seria genial que tots els passadissos dels centres educatius aprofitessin aquest espai de la forma en què ho fan al teu centre.
Molt bona feina!
Una besadeta polida!
Bon capvespre!
ResponEliminaMare meva Eri! Quina feinada que has fet! I quants detalls ens dónes! Què puc venir a jugar al passadís del teu centre? Què puc venir a veure els panells? Puc sortir de per aquí al pati? Iujjjuuu!!!
Encara que tenc alguns dubtes, evidentemente! A l'escola de Mussol no poden documentar el que els fillets fan, ja que no gaudeixen de pressupost per fer-ho. Veig que hi ha fotos i aquestes solen tenir un cost "elevat" (la tinta, el paper, les cartolines...). Amb quina freqüència els canvien? Quines activitats destaquen? Surten tots els fillets a les fotos? Quan tenen temps per documentar les mestres?
Per altra banda explicar-te que a l'escola de Joan Benejam (escola de na Victòria) els de infantil també empren els passadissos per fer tallers, racons, construccions, disfresses, un castell... ja que no gaudeixen de prous espais per treballar en petit grup. També aprofiten per fer grups mixtes, és a dir, els fillets dels tres cursos, P3, P4 i P5 es mesclen fent petits grups per anar a fer tallers al passadís. És més que un moment de comunicació: és un gran moment educatiu.
Moltes gràcies per compartir la teva bona pràctica!!!
Per altra banda
jejeje hola hola!!
EliminaEm comentes cosetes sobre la documentació... avam avam... els costos crec que no són molt elevats perquè te diria que només hi ha cinc o sis cartells d'aquests al llarg del passadís. Per imprimir les imatges tenen una màquina com les que hi ha a les fotocopisteries i nosé si pertany a l'escola o no, pel que fa als textos, no són molt llargs i tampoc estan directament impressos a la cartolina, sinó que ho imprimeixen en un full i ho aferren a la cortina... és una una espècie de murat. En quan a la seva cotinuïtat i evolució no tinc ni idea de quant fa que hi ha la mateixa documentació, però en ella puc veure infants que són al centre, per tant no més de 2 o 3 anys, que ja és perquè no hi ha personal que es dediqui a la documentació i van fent així com poden, però considero que la documentació no és una pràctica que el centre estigui habituat a fet! Les activitats que s'hi veuen plasmades són aquelles que el centre té integrades al PEC com a activitats 'estrella' jejeje són les que es potencien a totes les aules de l'escola, independentment de les edats dels infants, tot i que estan adequades a les seves necessitats i capacitats.
El fet que m'hagis comentat altres materials i usos pot ser interessent comentar-los a les mestres per veure que opinen, de totes formes, els infants de dos anys que potser serien els que més farien ús dels materials que proposen, van al pati i no empren el passadís al mateix temps que ho fan els nadons i els d'1 any...
Per comprovar tot açò pots venir quan vulguis jejeje segur que seras ben rebuda!!!
Besitos :)
Hola guapi!, mare meva com s'ho curra sempre Super Eri!!!
ResponEliminaBueno, tot i que en el darrer seminari ja vam parlar sobre les feinetes que fan des de les escoles en vers la documentació i aprofitament dels espais comuns, m'agradaria compartir lo meravellós que trobo que espais que normalment no més s'empren per ficar documentació o malauradament en molts casos només com espais vuits o de pas, s'aprofitin per crear espais de convivència entre els diferents grups. Tots ja coneixem lo enriquidor que es pels infants compartir experiències, aprenentatges, jocs, ... amb nens de diferents edats; els petits imiten als majors (de vegades els grans als petits), els grans aprenen a tenir cura dels petits (de vegades els petits també ofereixen el seu estim més sincer als majors). Tots podem aprendre de tots i, quan més oportunitats de socialitzar amb altres nens s'ofereixin als nens, més rics seran els aprenentatges.
Finalment, també compartir lo fantàstic que m'ha semblat que la mestra ofereixi als infants la possibilitat de triar autonomament si volen o no sortir al passadís. Una vegada més, QUE VIVA L'AUTONOMÍA!
Molt bona feina guapa!!!