Què ha de passar per a què una mestra aprengui?

La darrera activitat de l’assignatura de reflexió i innovació educativa tracta sobre la reflexió de dues frases en relació amb el fet d’aprendre, extretes dels blogs de les companyes de classe:

·         Com no estic dins una aula, no puc aprendre o no puc fer cap aprenentatge nou.

·         Com que estic tot el dia amb nens, jo no tinc temps ni per aprendre, ni per innovar, ni per reflexionar.

Llavors, Què ha de passar per a què la mestra aprengui? I per a que jo aprengui?

Considero que totes dues frases no han estat pensades en el moment que estan dites, sobretot pensant en la manera com jo les he assolit durant el transcurs de les pràctiques.

Començant potser per la segona, m’assembla increïble que una persona que estigui amb nens digui que no té temps per a aprendre, per innovar i per reflexionar. Em demano, llavors, què està fent dins una escoleta ja que amb la frase està dient que a l’hora de programar, per exemple, no cerques informació no només en relació amb l’activitat, sinó tampoc sobre la manera d’oferir-la infants, pensar i reflexionar la manera de presentar-la, com cridar-los l’atenció als infants, avançar les seves reaccions per tal de preveure possibles actuacions, la mateixa actuació de la mestra davant situacions no previstes.

  

També hi ha les situacions normals d’aula en què es requereix quasi de forma obligatòria pensar constantment en com fer les coses, com fer-les millor perquè siguin més positives pels infants i pels aprenentatges que es promou.

 Considero que quasi sense voler aquests aprenentatges es van assolint dia a dia dins l’aula per la mateixa necessitat de saber i de sentir-te segur amb allò que fas.

A part d’això està el fet d’aprendre conjuntament amb els infants. No només som les mestres quin procurem ensenyar coses sinó que els infants, simplement essent com són i actuant de la manera que ho fan davant allò ofert, et mostres infinitat de coses cada dia. Les mestres aprenem dels infants.

A part de la infinitat d’aprenentatges que s’extreuen d’aquests contextos, no parlem de l’intercanvi de visions entre mestres, la qual cosa implica encara més la reflexió, l’argumentació, l’enriquiment i, inevitablement, l’aprenentatge.

El que sí puc comprendre és que a vegades, per exemple pensant en quina és la millor manera d’actuar en el moment de dormir, no tinguin prou temps per a la recerca d’informació externa, però tot i així cadascú ho ha o ho hauria de fer en funció de les seves possibilitats pel simple fet que la informació avança, els coneixements amplien i aquesta professió requereix de l’aprenentatge continu per tal de fer o procurar-ho fer de la millor forma possible.

Pel que fa a la primera pregunta, potser també la lligaria amb l’anterior. Suposo que les persones que han dit aquesta frase són les que tenen les pràctiques convalidades, encara que també puc pensar que ho pot dir una persona que estigui estudiant i encara no hagi tingut cap tipus de relació amb els infants.

  

Com he dit anteriorment de vegades no tenim temps per a fer una recerca així com ens agradaria, per tant, s’ha d’aprofitar el fet de no estar amb infants per a fer-ho. A més considero que les persones que ja han fet pràctiques, com és el meu cas, encara tenim més dubtes i més necessitat de saber pel fet d’haver estat en contacte amb una aula i de relacionar-se amb cada moment que dins ella es desenvolupa, en comparació amb les necessitats que tenia abans de fer-les.

Per tant, podria concloure en què sempre estem aprenent. I tot i que l’aprenentatge és una cosa conscient i voluntària, per sort, les persones tenim la capacitat d’aprendre de les experiències i encara sense voler, sempre anem omplint la nostra motxilleta, en aquest cas professional, de coneixements i reflexions.

Ho sent i me n’oblido

Ho veig i ho aprenc

Ho faig i ho entenc

(i potser afegiria: ho reflexiono i ho milloro)

                                                                        

                                                     Confucio

 

Joguines reciclades

El projecte de millora que estem desenvolupant la meva companya de pràctiques i jo, tracta sobre la creació de joguines a partir de material reciclat.

Considerem que, potser, en l’elaboració del projecte hi va haver malentesos des de l’inici per les concepcions teòriques que nosaltres tenim en comparació amb les de les mestres.

El tema de les joguines reciclades va sorgir de les pròpies mestres del centre i quan aquestes ens el varen explicar, nosaltres vàrem voler remarcar la diferència existent per a nosaltres entre el concepte de ‘joguines’ i el de ‘creació de contextos a partir de material NO estructurat’. Davant l’aclaració i decantació per les joguines fetes a partir de material reciclat, tant la meva companya com jo ens vàrem posar a treballar en el tema.

Comencem, llavors, per complir alguns dels trets que defineixen els projectes de millora:

• Parteix d’una necessitat REAL del centre
• És identificada pels mateixos docents, la qual cosa, en principi, és bàsica per al seu seguiment, avaluació, reflexió i posterior millora.

Per al seu desenvolupament ens hem guiat per diversos marcs teòrics d’entre els quals destaquem a grans trets:

•  El reciclatge i el consumisme 
• La importància de l’activitat lúdica com a font d’aprenentatge.

Pel que fa al primer, són conscients que en el dia a dia es fan servir molts materials que després són llençats al fems, sense saber les qualitats que aquests ofereixen per a la creació de qualsevol tipus de recurs dins l’àmbit educatiu. Per això elles intenten aprofitar tots els materials que entren a l’escola així com el que cadascú, tant mestres com infants i famílies, poden arreplegar a casa per tal de extreure’n el profit que els pertoca.

D’aquesta manera, a partir del joc amb les joguines reciclades, de forma indirecta, es fa partícips i conscients als infants del tipus de material que s’està emprant i, com a conseqüències s’està treballant el concepte de ‘consumisme’.

Dins d’aquesta darrer, ambdues (n’Estefi i jo) hem pogut comprovar a nivell de recursos d’aula la gran quantitat de materials de plàstic de què es disposa així com les conseqüències negatives que aquests aporten. Per tal d’identificar els marcs teòrics que sustenten això, vàrem dedicar una setmana a l’observació del tipus de joc que es desenvolupava amb aquests tipus de projectes i vàrem detectar que les accions que fomenten les joguines són dirigides, no afavoreixen la creativitat ja que es limiten a l’assaig- error, l’error adopta un paper negatiu ja que no s’afavoreix l’èxit dels infants ni el desenvolupament segons les seves capacitat, el conflicte entre iguals no és una font d’aprenentatge, etc.

Per totes aquestes raons se’ns ha demanat l’elaboració d’un projecte de millora que, sense suplir les joguines de plàstic que hi ha a l’aula, ofereixi altres recursos més oberts, globalitzats i dirigits a les capacitats i necessitats dels nens, a partir de material reciclat.

 

Pel que fa al segon aspecte, la importància del joc per a l’aprenentatge, hem partit de la idea que Romero, V i Gómez, M (2003) ens transmeten: el joc «es una activitat en el que el niño descubre, investiga, goza de la creación, exterioriza sus pensamientos, descarga impulsos y emociones, satisface sus fantasías y realiza todo aquello que le está veado por el adulto. El juego es sin duda una actividad que surge de forma natural en los niños y que contribuye un modo peculiar de relacionarse con el entorno», per tal d’aprofitar aquesta característiques innata dels infants i convertir-la en un punt a favor del nostre projecte de millora. Partir d’aquesta característica per a afavorir l’aprenentatge.

La informació s'ha extret dels DOCUMENTS DE CENTRE: PEC i ROF. La resta de dades amb què ens hem basat per a l'elaboració del projecte de millora és la nostra observació així com bibliografia relacionada amb el joc (Romeros Rosales, V. i Gómez Vidal, M. (2003). Metodología del juego. Servicios sociolculturales y a la comunidad. Ed. Altamar, entre d’altres) i webgrafia que ens explica i desenvolupament del tema del reciclatge en relació amb la creació de joguines. Tot i així, no hem trobat cap tipus de llibre ni pàgina web que ens expliqui com transformar els materials, tampoc hem trobat exemples de bones pràctiques a partir de joguines reciclades.

Un dels condicionants també que determinen el nostre projecte és que o bé les joguines vagin dirigides a tots els alumnes del centre, o bé crear joguines determinades per a cada edat. En el nostre cas, el projecte de millora ha proposat diverses joguines que abracen diferents edats i que poden esser emprades per les mateixes, intentant que les propostes siguin equitatives per a totes les edats.

Per tant, el nostre projecte té la intenció de suplir tots els inconvenients que deriven de les joguines de plàstic i intentar proporcionar diferents tipus d’aprenentatges a partir d’ells. Bàsicament, les joguines oferides al centre, cerquen l’aprenentatge lògic-matemàtic, el treball de la identitat i l’experimentació sensorial. A més d’intentar la interacció entre els companys, considerar l’error com a font d’aprenentatge, etc.

Els objectius que ens hem marcat són:

·         Proposar alternatives a l’hora de crear joguines, complementant les joguines de plàstic com a recurs educatiu.

·         Evitar el consumisme

·         Proporcionar les joguines necessàries. Evitar l’excés.

·         Crear joguines per la diversitat, evitant la discriminació per sexes, per recursos econòmic i altres característiques.

·         Introduir el material no estructurat com a joguina a l’aula.

·         Donar valor als materials quotidians, de l’entorn i de la vida diària.

·         Potenciar la creativitat dels infants a l’hora de jugar amb els materials oferts.

Després d’haver estructurat una mica el projecte i després de fer recerca d'informació vàrem esbosar les idees de joguines i les vàrem exposar a la mestra. Aquestes les van acceptar, lo qual ens indicava que anàvem encaminades al que elles volien. A partir d’aquí va començar la seva confecció i la seva posada en pràctica. Vam determinar els elements d’avaluació (graella d'avaluació, recull d'evidències a partir d'imatges i de notes de camp) així com la temporització de la posada en pràctica de cada proposta. Així, comptàvem amb un mes, planificació que s'ha vist alterada per activitats de centre i característiques particulars de cada aula.

També és important dir, que només hem portat a la pràctica les joguines a les aules on estem fent les pràctiques, ja que d'altra manera, la combinació d'horaris per a l'observació és més difícil.

Ja des del moment de l’inici del projecte em rondava una mosca darrera l’orella i era en relació amb la comparació entre els objectius marcats i el tipus de joguina que estàvem elaborant. Alguna cosa no em quadrava i és que efectivament, amb les joguines proposades era molt difícil assolir els objectius marcats, perquè aquests anaven encaminats a assolir els beneficis del material no estructurat, que no és el cas del nostre projecte.

Essent conscients d’això ja des de l’inici del projecte, n’Estefi i jo vàrem intentar fer propostes el més obertes possibles intentant delimitar-nos, a la vegada, a allò demanat pel centre.

 

Davant el dubte (perquè entre nosaltres ja ens havíem embullat) vàrem tornar a demanar a les mestres què és el que volien exactament. Ens varen tornar a repetir el mateix i d’aquesta manera nosaltres vàrem proseguir tranquil·les amb les nostres propostes, pensant, jo almenys, que el projecte no anava ben encaminat.

A dies d'avui estem acabant d'aplicar les joguines elaborades i hem extret unes primeres conclusions (resultat de l'observació i avaluació de la posada en pràctica de les joguines) que hem compartit amb les mestres de l'escola i és que efectivament, amb aquesta proposta no extreiem tots els beneficis que ens aporta el material reciclat. Per sort, aquest projecte també ha servit com a mitjà de conscienciació de les mestres i com a recurs a partir del qual es fonamentarà el proper projecte de millora.

D'aquesta manera, podríem dir, que el nostre projecte ha portat a terme una avaluació que ens ha servit per veure que el projecte de millora, tot i ser correcte, no és del tot factible i per lo tant, la seva continuació i futura avaluació desencadenarà en un nou projecte de millora.

Després d’haver acabat la part teòrica de l’assignatura i haver-la relacionat amb el nostre projecte de millora, estic contenta de no haver intentar canviar l’opinió de les mestres en quan al tema del projecte de millora perquè aquesta ha estat la forma que elles mateixes hagin vist els resultats amb els seus propis ulls.

Jo, però, també m’he adonat que dins les joguines proposades hi ha una varietat molt diferents en quan a la limitació que el joc ofereix. Hi ha joguines com pot ser el ‘memory fet a partir de taps’ que el joc és comparable al de qualsevol context de joc plantejat a partir de material reciclat. Aquest compleix amb els objectius marcats a l’inici, de la mateixa manera que ho fan el potatoe o la capsa misteri.

N’hi ha d’altres, en canvi, com són els pals de pluja que sí que pertanyen al grup de joguines que no ofereixen cap tipus de joc més que el que el mateix objecte proporciona, tancant-se potser d’una simple substitució dels materials de plàstic fets amb material reciclat, però els objectius educatius dels qual no canvien.

Per tant, no depèn del tema de que siguin ‘joguines’ sinó del tipus de proposta que s’ofereix. He estat reflexionant que potser la delimitació l’hem posat nosaltres, que hem tancat la propostes davant la delimitació del tema. He acabat pensant, però, que realment joguines són qualsevol cosa que fomenti el joc i l’aprenentatge dels infants i, efectivament, com més obertes i menys estructurades siguin les propostes de joc, millor, però per a mi, ara, TOT són joguines, tant el que hem fet nosaltres, com l’ideal que tenia jo en ment i que perfectament hauria pogut posar en pràctica.

Per tant, tot i que les mestres de l’escola no comptaven amb aquesta reflexió ni informació, si això ho hagués pensat abans, segurament les propostes de joc haurien estat molt diferents.

Llavors, el projecte de millora no només ha servit per a conscienciar a les mestres sinó també a mi mateixa i suposo que a la meva companya de pràctiques també.

Llavors, l’obstacle principal que he vist és la mateixa concepció de les implicades en el projecte de millora. La diferència de pensaments entre les mateixes mestres del centre, entre la reflexió de les practicants i la no posada en comú d’aquests pensaments. Tot això ha fet que el projecte de millora no hagi estat el que hagués pogut ser.

També hem comptat amb una sèrie de dificultats que també estan relacionades amb el tipus de joguines que s’han plantejat.

En tractar-se de material reciclat i de no disposar de mitjans per a la seva transformació ha dificultat l’elaboració de joguines el prou segures pels infants ja que els elements es queien, es rompien, es desfeien. I això a la vegada ens implicava més temps en tornar-les a fer o en el moment d’arreglar-les.

No es tracta d’una excusa per no fer material reciclat, però si que és un aspecte negatiu d’aquest tipus de proposta. Tot i així, això fa que t’hagis d’endinsar dins la reflexió de ‘com fer-ho perquè això que ara fan no ho facin?’

 

Comparant un poc, però, el nostres projecte amb la resta de projecte de millora que parlen del material reciclat, he vist molta diferència entre ells en quan a plantejament, parlant ara de la teoria de projectes de millora.

·    Molts dels projectes han comptat amb la col·laboració de les famílies i dels mateixos infants en la seva confecció. Nosaltres inicialment vàrem optar per ambdós aspectes, però com ens volíem centrar en els objectius específics del projecte de millora, que era l’elaboració de joguines reciclades, objectiu general que no contemplava ni a les famílies ni als infants, vàrem optar per no embolicar l’assumpte.

Per altra banda, també he estat pensant que les mestres ens van determinar el QUÈ, però érem nosaltres qui decidíem el COM. Aquest aspecte tampoc el vàrem tenir en compte en la planificació del projecte.

De fet, hagués estat molt enriquidor fer partícips a les famílies i als infants perquè d’aquesta manera s’afavoreixen altres aspectes, que tant formen part com no del projecte:

• Els infants descobreixen de què estan fets els materials, reconeixen les matèries primàries i per tant, s’està treballant realment la conscienciació del reciclatge i el consumisme. 
• Les coses que estan fetes per ells mateixos les valoren més, amb lo qual, segurament haguessin anat més alerta amb les joguines i, per altra banda, haguessin interactuat més amb elles.
• Amb la participació de les famílies, les estem inclouen dins els projecte de millora, amb lo qual fomentem la sensació de ‘formar part de’. Considero que aquest és un aspecte que ha de treballar l’escola a fons ja que com deia Carles Parellada a la conferència que vàrem escoltar l’any passat per videoconferència a la UIB, som nosaltres qui hauríem d’estar agraïts a les famílies perquè elles confien en nosaltres en el moment de portar els infants al nostre centre. Com a mínim els hem de retornar la confiança fent-los partícips i fen-los sentir importants dins tots els aspectes que porta a terme el centre.
• Al mateix temps, segueixen fomentant la conscienciació del no consumisme i del reciclatge als mateixos pares i els ofereixes l’oportunitat de comparar contextos d’aprenentatge, d’aprendre amb nosaltres.

Veient les propostes de les companyes també puc apreciar que nosaltres ens hem complicat potser massa aconseguint uns beneficis més pobres, mentre que les altres companyes potser l’esforç requerit en la confecció dels materials i els espais ha estat menys, aconseguint segurament, uns resultats exquisits.

Abans em queixava potser una miqueta dels recursos a l’hora de transformar els materials. Això és real, però les nostres companyes no han transformat els materials, els han emprat tal qual. És una observació, tot i que no comparable amb el nostre projecte ja que el tipus de propostes són molt diferents.

En definitiva, semblar ser que els projectes basats en materials reciclats i naturals predominen a les escoles i jo considero que només així es pot anar millorant.

Si coneixem els beneficis que ens aporten aquests tipus d’escenaris i materials i ens endinsem dins aquest món, emprant sobretot els recursos de la continuïtat, l’avaluació, la reflexió i la millora, serà una roda que no acabarà mai i que cada vegada esdevindrà més i més rica, perquè l’educació ho val.

Concurs de projectes de millora

Aquesta activitat té la finalitat d'analitzar i establir comparacions entre els diferents projectes de millora vists a classe, a més a més d'identificar els trets rellevants que conformen un bon projecte de millora i analitzar i reflexionar sobre la fonamentació teòrica que els sustenta. Per a fer tot això, no només m'he basat en les exposicions fetes a classe, sinó també amb la informació que les companyes han penjat al moodle de l'assignatura a més a més de fer recerca en els blogs que eren públics i permetien la seva visualització. Pel que fa a l'analisi de l'itinerari B, he seguit el mateix procediment, no només m'he basat en el què vàrem parlar a l'aula sinó que també he afegit reflexions i comentaris en relació amb les lectures que les companyes ens han recomanat, aquelles d'on han extret la informació.

Revisant el contracte d'aprenentatge

Revisant el contracte d’aprenentatge he vist que hi ha aspectes que he assolit, d’altres que encara no i d’altres que he vist que potser sí els tenia ben assimilats i interioritzats, però em feia por no saber-los portar a la pràctica, ja que el contracte el vaig fer abans de començar les pràctiques. D’aquesta manera he vist que molts dels punts esmentats els tinc assumits i els aplico dia rere dia, de fet, podria dir que els aplico en qualsevol context i en qualsevol situació de l’aula.

 

El primer que vaig mencionar va ser el de gestionar la progressió dels aprenentatges, més concretament, el fet de crear situacions i problemes ajustats al nivell i possibilitats dels infants, establir controls periòdics de competències i prendre decisions de progressió i treballar a partir dels errors i obstacles d’aprenentatge.

Només llegint-la faig ‘que sí’ amb el cap. Tot i que encara tinc molt per millorar, sobretot en quan a reconeixement de les demandes dels infants i la seva conversió en situacions d’aprenentatge, considero que veig moltes de les situacions o bé dels missatges que em fan arribar els infants i jugo amb ells, convertint-los en situacions de joc entre els infants i jo a partir de les quals intento extreure les capacitats dels infants així com rectificar les meves demandes segons les respostes que ells em donen. El que més em crida l’atenció, però, és que és com si fos tot de forma inconscient, com si fos un diàleg entre el nadó i on no es pensa en objectius, ni el que vull aconseguir, sinó més bé es tracta de posar a prova, d’estar a l’espera per veure com em sorprèn.

 

A més d’aquestes tres també vaig proposar el fer de negociar regles i obligacions amb els nadons. També considero que l’estic treballant, tot i que em costa moltíssim, nosé si per poca capacitat de convèncer als infants o perquè ells són súper caparruts i si diuen que no és que no. Tot i així si que noto un estira i arronsa entre ambdues parts i sobretot intento tenir sempre present el fet de no obligar als infants a fer una cosa perquè jo ho dic, sinó intentar argumentar i demostrar les meves paraules.

 

Pel que fa a fer front a crisis i conflictes entre persones, em centro dins el centre sobretot amb els nadons.

Amb famílies i amb altres mestres no dic ni ‘mu’ ja que jo no sóc ningú allà dins.

Pel que fa als nadons, idò, si que adopto postures diferents davant conflictes entre infants, depenent del context i de l’actuació dels mateixos nadons i intentant no fer un drama sinó més bé una situació d’aprenentatge sense que ningú es senti malament i que cadascú sigui conscient de si allò que ha fet està bé o no.

 

Pel que fa a la participació en la gestió de l’escola, no estic en condicions de negociar cap projecte, tot i que sí és cert que per a l’elaboració de diferents exercicis he consultat amb la directora i amb la tutora els documents del centre intercanviant punts de vista així com possibles línies d’actuacions ja millorades, etc.

Pel que fa a l’administració de recursos, com a molt intercanvio propostes i opinions amb la meva tutora o d’altres mestres del centre, però normalment els recursos estan delimitats i jo, com a molt, faig canvis en funció del que ja s’ha proposat.

De fet, en contraposició al que dic anteriorment, el nostre projecte de millora va dirigit a una millor gestió dels recursos en relació amb beneficis pedagògics així com també un proposta feta dins l’aula també té a veure amb la gestió dels recursos que es troben a disposició dels infants.

Pel que fa a la formació personal i a l’intercanvi d’informació que contribueixen a la formació mútua entre companys, considero que ja forma part de mi aquesta capacitat. M’agrada estar informada i conèixer les diferents possibilitats, materials, actuacions d’un mateix fet. També és veritat que la diferència entre la formació personal que depèn de la recerca que faig a nivell individual en relació amb totes les coses que hauria d’anar sabent, és immensa. De fet, cada dia passen coses diferents que el meu cervell necessita comprovar o contrastar amb altres informacions, però pel temps que tinc disponible, la recerca és molt limitada.

 

També parlo de l’assoliment de la competència de conduir reunions i estar en contacte amb les famílies. Tot i haver participat en diferents reunions i haver aportat les meves idees, no arribo ni arribaré, de moment, a conduir una reunió perquè no és el meu paper dins el centre.

El contacte amb les famílies ha millorat moltíssim en el dia a dia, en les entrades i sortides. De fet, sóc jo qui moltes vegades parlo directament amb els pares, sense haver-hi la mestra i ells em parlen com a professional encarregada dels seus infants i jo els ofereixo tot el que està a la meva disposició.

De la mateixa manera passa amb les noves tecnologies, que no formen part de la dinàmica del centre i jo no hi puc fer res. Tot i així, he pogut notar que a l’escola, les mestres i els infants no estan acostumats a les càmeres de fotos, tot i que en fa. De tal manera que, com jo estic tot el dia càmera per amunt i per avall, els he cridat l’atenció i podria dir que la càmera forma part de la meva dinàmica dins el centre, en què tots ja s’hi ha acostumat. El infants, de fet, cada vegada que la veuen em demanen un foto i després s’apropen per veure com ha sortit.

Crec que he tocat tots els punts que havia identificat com a competències a millorar. Considero que encara les he de millorar moltíssim, però ja he fet unes passes més endavant.

Pel que fa a les coses que canviaria del contracte d’aprenentatge, potser seguiria deixar les mateixes propostes, ja que considero que és important no perdre-les de vista, però n’afegiria d’altres que he detectat que em manquen i d’altres que potser no he tingut massa en compte i que també he de treballar:

·         Desenvolupar la cooperació entre els alumnes i certes formes simples d’ensenyament compartit

·         Fer front a l’heterogeneïtat del grup

·         Oferir activitats de formació amb opcions

·         Confrontar i analitzar conjuntament situacions complexes

·         Pràctiques i problemes professionals.

Joguines reciclades

El projecte de millora que estem desenvolupant la meva companya de pràctiques, Estefi, i jo, tracta sobre la creació de joguines a partir de material reciclat.

Aquest tema no ha sorgit de nosaltres, sinó de les mestres que composen el centre, amb lo qual apreciem que sorgeix d'elles la necessitat d'elaborar aquest projecte, que és un dels condicionats per a la seva continuació i millora constants.

Les raons per les quals s’ha escollit es basen sobretot en els principis que el PEC desenvolupa sobre el reciclatge i el consumisme.

Són conscients que en el dia a dia es fan servir molts materials que després són llençats al fems, sense saber les qualitats que aquests ofereixen per a la creació de qualsevol tipus de recurs dins l’àmbit educatiu. Per això elles intenten aprofitar tots els materials que entren a l’escola així com el que cadascú, tant mestres com infants i famílies, poden arreplegar a casa per tal de extreure’n el profit que els pertoca.

D’aquesta manera, a partir de les joguines reciclades, de forma indirecta, es fa partícips i conscients als infants del tipus de material que s’està emprant i, com a conseqüències s’està treballant el concepte de ‘consumisme’.

  

Dins d’aquesta darrer, ambdues (n’Estefi i jo) hem pogut comprovar a nivell de recursos d’aula la gran quantitat de materials de plàstic de què es disposen així com les conseqüències negatives que aquests aporten: les accions que fomenten les joguines són dirigides, no afavoreixen la creativitat ja que es limiten a l’assaig- error, l’error adopta un paper negatiu ja que no s’afavoreix l’èxit dels infants ni el desenvolupament segons les seves capacitat, el conflicte entre iguals no és una font d’aprenentatge, etc.

Per totes aquestes raons se’ns ha demanat l’elaboració d’un projecte de millora que, sense suplir les joguines de plàstic que hi ha a l’aula, ofereixi altres recursos més oberts, globalitzats i dirigits a les capacitats i necessitats dels nens, a partir de material reciclat, jugant entre material no estructurat i material delimitat.

Un dels condicionants també que determinen el nostre projecte és que o bé les joguines vagin dirigides a tots els alumnes del centre, o bé crear joguines determinades per a cada edat. En el nostre cas, el projecte de millora ha proposat diverses joguines que abracen diferents edats i que poden esser emprades per les mateixes, intentant que les propostes siguin equitatives per a totes les edats.

Tal i com he dit, la informació s'ha extret dels DOCUMENTS DE CENTRE: PEC i ROF. La resta de dades amb què ens hem basat per a l'elaboració del projecte de millora és nostra observació així com bibliografia relacionada amb el joc ( Romeros Rosales, V. i Gómez Vidal, M. (2003). Metodología del juego. Servicios sociolculturales y a la comunidad. Ed. Altamar.) i webgrafia que ens explica i desenvolupa el tema del reciclatge en relació amb la creació de joguines

Justament aqueta activitat està feta després d'haver parlat de la diferència entre els projectes de millora i les bones pràctiques.

Certament es tracta d'un projecte de millora ja que el centre ha detectat una mancança o un aspecte que necessita millorar. És evident que a les aules hi ha excés de material de plàstic en constraposició a materials elaborats per a les mateixes mentres.

Aquesta juntament amb les exposades anteriorment són el que evidencien la necessitat d'un pla de millora que és plantejat per les mestres i que va dirigit a la millora de la qualitat educativa, que repercuteix directament en els alumnes.

 

Els objectius que ens hem marcat són:

• Proposar alternatives a l’hora de crear joguines, complementant les joguines de plàstic com a recurs educatiu.
• Evitar el consumisme
• Proporcionar les joguines necessàries. Evitar l’excés.
• Crear joguines per la diversitat, evitant la discriminació per sexes, per recursos econòmic i altres característiques.
• Introduir el material no estructurat com a joguina a l’aula.
• Donar valor als materials quotidians, de l’entorn i de la vida diària.
• Potenciar la creativitat dels infants a l’hora de jugar amb els materials oferts.
• Conscienciar a la comunitat educativa (infants, famílies i mestres) de la importància del reciclatge, dels beneficis que aporta.

Quan vàrem tenir la reunió va quedar ben clar que el que volíen eren joguines, no material no estructurat plantejat dins un context de joc. De tal manera que n'Estefi i jo ens vam posar 'manos a la obra' i després de fer recerca d'informació, d'haver esbosat les idees de joguines i d'haver exposat les propostes a la mestra, aquestes les van acceptar i les vam posar en pràctica juntament amb una graella d'avaluació, del recull d'evidències a partir d'imatges i de notes de camp.

Per a la seva posada en pràctica ens vàrem fer una graella de temporització amb el dia de posada en pràctica de cada joguina. D'aquesta manera, comptàvem amb un mes, planificació que s'ha vist alterada per activitats de centre i característiques particulars de cada aula.

A dies d'avui estem acabant d'aplicar les joguines elaborades i hem extret unes primeres conclusions (resultat de l'observació i avaluació de la posada en pràctica de les joguines) que hem compartit amb les mestres de l'escola i és que efectivament, amb aquesta proposta no extreiem tots els beneficis que ens aporta el material reciclat. Per sort, aquest projecte també ha servit com a mitjà de conscienciació de les mestres i com a recurs a partir del qual es fonamentarà el proper projecte de millora.

D'aquesta manera, podríem dir, que el nostre projecte ha portat a terme una avaluació que ens ha servit per veure que el projecte de millora, tot i ser correcte, no és del tot factible i per lo tant, la seva continuació i futura avaluació desencadenarà en un nou projecte de millora.

L'estada a l'aula de nadons, una experiència increïble!

Vull destacar que l’estada amb els nadons està essent una experiència increïble que considero està complint amb les meves expectatives i no només això sinó que ja he pogut comprovar, tal i com explicaré en aquesta reflexió, algunes de les estratègies que ja tinc interioritzades i que les he adquirit gràcies a la meva tutora i gràcies als meus nadons.

El que més m’alegra és que la major part de les vegades em sento segura de la meva actuació, exceptuant moments crítics en què no tinc suficient energia o braços com per atendre a tothom a la vegada.

He intervingut de forma completa en tots els moments de la jornada escolar, suplantant moltes de les vegades la funció de la mestra quan ella m’ho oferia. D’aquesta manera  he desenvolupat el bon dia i el moment de dormir jo sola i he intervingut (en el sentit de compartir la tasca) tant en el moment del canvi de bolquers, en el moment del menjar com en activitats espontànies al llarg de la jornada escolar, intentant adequar el meu comportament a les diferents demandes del context i del rol que ha d’adoptar la mestra.

Aquestes experiències m’han ajudat a actuant, a saber com actuaria jo en els diferents contextos i les diferents situacions així com posant en pràctica algunes de les estratègies apreses al llarg de les pràctiques, influint sempre en la metodologia inicial de la mestra els meus criteris i interpretacions que intenten sempre tenir en compte les necessitats i característiques de cada infant.

Hi ha hagut alguns moments que he sentit que hi havia un descontrol total, sobretot quan  tots es posaven a plorar i tant la tutora com jo estàvem ocupades en altres coses, altres infants, el que feia que no pogués atendre les demandes, els plors i les necessitats dels petits.

Per altra banda, però, he après a escoltar els infants, tant a nivell positiu com negatiu. Un exemple són els seus plors, a qui ja no els tinc por. Abans, m’afectava molt quan un infant plorava segurament perquè no sabia com reaccionar davant aquest fet. Ara, que sé quan els infants tenen les necessitats cobertes, que sé quines poden ser les seves necessitats i que ‘domino’ el tipus d’intervenció de la mestra (la qual considero molt positiva), estic tranquil·la, els escolto i actuo.

El meu paper no s’ha limitat només a la part de participació de les activitats d’aula sinó també en la gestió i organització dels espais i materials com pot ser la sala de psicomotricitat, proposar els materials pel joc lliure, gestions de materials en quan a neteja de llençols o elements dels infants, etc.

Per altra banda, la mestra ha volgut compartir amb mi impressions sobre i em dóna la sensació que vol saber la meva opinió en relació a alguns infants per contrastar-ho amb els seus punts de vista, la qual cosa em dóna seguretat i em fa sentir important. A més dia rere dia  la tutora em fa molt partícip dels seus pensaments i les seves reflexions així com està oberta a qualsevol dubte, qualsevol sensació que jo pugui expressar.

Una de les coses que més m’ha agradat de la seva pràctica, que mai abans havia comentat, és l’escolta. M’ha ensenyat que l’escolta és un dels recursos més útils dels que pot disposar una mestra en tota la seva pràctica docent. L’escolta i l’observació no només t’ajuden a identificar allò que els infants necessiten sinó que és com una aptitud màgica que et retorna l’esforç que li dediques i fa que et sorprenguis d’allò que passa dins l’aula, que aprenguis dels infants. Crec que és un dels majors regals i recompenses que et pots emportar com a mestra i, a més, ajuda a reafirmar-te que t’agrada la professió, que no has perdut la il·lusió, després de molts anys d’estar dins aquest món; o com és el meu cas, fa que aquest món t’atrapi.

En el meu diari personal puc anar veient els aprenentatges i les estratègies que poc a poc he anat identificant i intentant incorporar en la meva ‘memòria de mestra’, però aquestes a les que faig referència vindrien a ser potser les reflexions més generals.

Un altre dels aspectes que he après han estat el fet de fomentar la identitat dels infants, l’autonomia i el fet de valorar-los com a persones amb dret d’expressar allò que senten.

Pel que fa a l’autonomia, la tutora fomenta dues coses diferents que afavoreixen aquest objectiu: a l’hora de les rutines diàries de menjar, dormir, canviar el bolquer, etc; i  a l’hora de prendre decisions i poder veure les seves conseqüències per una banda així com tenir en compte la seva voluntat a l’hora de portar a terme una activitat o actuació en què ells participen, per l’altra.

Parlant ara dels infants, una de les coses que m’estic adonant és que els nadons es perden moltes coses que es realitzen a nivell global a l’escola. A totes les sortides i esdeveniments ells no hi poden assistir perquè són necessaris cotxets per poder dur-los ja que n’hi ha alguns que no caminen i d’altres que es cansen ràpid. Encara que sigui realitat, em sembla injust que els nadons no tinguin dret a rebre les mateixes activitats que desenvolupen la resta d’aules de l’escoleta i si realment es consideressin que les sortides són prou importants, es cercarien altres estratègies per dur-les a terme. Per exemple, una de les propostes que em va comentar la tutora és fer-ho una tarda o un cap de setmana per tal que tots els pares puguin venir i por dedicar atenció individualitzada a cada infant.

Això és un comentari a nivell general de la gestió del centre, però centrant-me en allò que m’han aportat els nadons és el fet de valorar les petites coses de cada dia, no les activitat com l’experimentació, el joc heurístic i la psicomotricitat (tot i que sí les tinc en compte), sinó el fet d’escolar el que et volen dir, els plors com a indicadors d’alguna demanda, un somriure, els diferents tipus de caques i els seus significats, el fet de fer un rotet, etc... Penny Ritcher, al seu llibre ‘Viure l’escola’ resumeix molt bé la idea: es tracta de «tractar de manera senzilla el que és extraordinàriament complex: la quotidianitat, les petites coses, que en realitat són les més grans»

Els nadons ho mouen, condicionen i modifiquen tot en funció del que ells necessiten en un moment determinat i què és sinó l’educació infantil si més no considerar les seves necessitats, característiques i capacitats com a base per a l’aprenentatge?

Gràcies a l’observació de les actuacions i demostracions dels infants gràcies a les senyals que m’ha donat la mestra he pogut comprovar que els nadons són una passada, que els subestimem quan en realitat tenen unes capacitats increïbles. Una de les que estic descobrint últimament i que valoro molt és que són caparruts més no poder, que tot i tenir els seus aspectes negatius, per a l’aprenentatge, per a l’autoaprenentatge és bàsic i molt positiu. Es fan respectar, es valoren i et demostren que tot i ser petits, són grans.

Si, com la meva tutora, ets sensible al que ells et diuen i respons adequadament a les seves necessitats, veuràs el somriure que veig jo cada dia en la cara dels infants, un somriure que t’omple de satisfacció i alegria.

Relacionat amb això, estic aprenent a ser una bona observadora i estic desenvolupant una capacitat que de per sí ja tinc, que és la reflexió. Estic segura que les meves interpretacions estan lluny de ser perfectes i d’adequar-se al que els petits estan pensant, als seus objectius, als seus perquès, però el fet de reflexionar em fa posar en la pell del nadó, a comparar i demanar-me què fa i/o què volen arribar a fer, perquè ho deu voler fer d’una altra manera i, a partir d’aquí anar esbrinant quin és el paper que he d’adoptar jo en cada moment, que és una cosa que inicialment em costava molt i que encara em costat tot i que ja en sóc conscient, i quins recursos li puc proporcionar jo per afavorir l’aprenentatge.

Podria resumir en què aquest mes i pico que he estat fent pràctiques amb els nadons he après moltíssimes coses que m’han donat peu a reflexions que encara no tenen resposta, són els misteris de l’educació...

La qüestió és que estic molt satisfeta de tot el que he crescut gràcies a aquets petits, i estic segura que seguiré aprenent més i més.

De fet, aquesta darrera setmana, m’he trobat amb diferents conflictes en relació amb pares i amb infants.

Per una banda, una de les coses que he comentat a la tutora és la reacció que he estat observant en na Júlia Sans aquesta setmana. Observo que quan no reclamo la seva interacció ella em mira i quan jo me la miro ella se’n va, de la mateixa manera que ho fa quan jo pas pel seu costat. Sembla ser que la mestra ja ho havia observat, però ho ha interpretat com un joc de la nena ja que normalment nosaltres dues juguem al pilla- pilla. A jo en canvi, em suposa un joc que va més enllà, un joc en què la nena potser vol posar a prova el vincle i l’efecte que jo li he demostrat,  per reafirmar-se, per posar-me a prova i jo no sé com he de reaccionar davant aquest fet, no sé si he de seguir-li el joc i prestar-li la mateixa atenció que abans o potser ignorar-la encara que no vulgui perquè potser, amb la meva actuació, li he donat a interpretar que m’agrada estar amb ella per sobre de la resta. De totes formes, que ella em faci això provoca que jo vulgui distanciar-me una mica i això a la vegada m’ajuda a veure que hi ha altres infants súper interessants  així com em motiva a descobrir les seves característiques.

Un aspecte que m’he adonat de mi és que dono afecte als infants esperant que ells em retornin l’efecte. No de forma extrema, ja que els ofereixo estima, abraçades i petons perquè em surt de mi, però potser em decepciona una mica quan sóc jo qui els demano estima i ells no me la volen oferir. Potser això està lligat amb el fet d’envair, de vegades, el seu joc.

Des del meu punt de vista, és un aspecte que he de millorar bastant perquè els nadons no són meus, jo els estic aprenent a educant i sóc jo qui m’he d’adaptar a les normes de la mestra així com les demandes dels infants.

El segon problema també està relacionat amb el mateix infants anterior. Avui portava panet per berenar i se l’ha menjat tot. Quan ha vingut la mare i m’ha demanat per la nena i la forma com ha portat a terme el moment del berenar, si s’ho ha menjat tot, jo li he dit convençuda (guiant-me pel que hi havia en el seu casiller: un tros de pa embolicat) que no s’ho havia acabat.

Sembla ser que quan he recollit els berenar de la taula, he col·locat les restes d’una altra nena a al casiller d’aquesta i quan la mare ha vingut, jo li he donat allò que hi havia al casiller. No he caigut en què no era el seu perquè precisament no he participat en el moment en què la nena berenava i no havia vist els èxits dels infants. M’he emportat un disgust enorme perquè jo, tota convençuda li he donat el panet a la mare i li he dit que el pernil se l’havia menjat tot (perquè ho havia vist), però que ha deixat això. Quan la mare ha sortit, na Nuri li ha demanat com és que s’emportava un panet si na Júlia s’ho havia menjat tot i la mare ha dit que jo li ho havia donat...quin disgust!

Per sort na Nuri m’ha consolat dient-me que no passa res, que quantes vegades ella s’equivoca en aquestes coses, però me n’he anat amb la por que la mare pensi que sóc una despistada.

 Des de després de les vacances fins ara estic participant encara més a l’aula, puc notar que la mestra confia en mi i en el meu criteri, la qual cosa m’ajuda a fer propostes per portar a terme a l’aula, d’entre elles destaco: Per una banda, l’experimentació amb pintura i crear una prestatgeria amb sabates com un element d’interacció més dins l’aula, després d’haver observat els interessos dels infants en aquest camp.

A més, també participaré en activitats a l’aula 1 any. En un principi, després de les vacances havia de fer un canvi d’aula, però finalment s’ha decidit que no, però tot i mantenir l’aula de referència, m’han recomanat la intervenció en altres aules, amb lo qual tant jo com la meva companya de pràctiques (n’Estefi) ens encarreguem de portar a terme la programació i la intervenció de l’experimentació dels infants d’1 any durant tot el mes de maig.

Cada vegada em sento més còmode i integrada a l’escola en general i noto que el meu paper és important per les persones que integren l’escola.

Per tant, valoro les meves pràctiques amb un 10!!! :)