Reflexions educatives

1, 2, 3, Obrim el teló!

El passat 26 de maig es van posar en escena dues obres de teatre fantàstiques!

És impressionant veure i reconèixer el resultat de tota la feina feta!

Mai havia fet una cosa semblant perquè a les representacions que feia quan era petita sempre em tocava ser una dels personatges que no feia res.

Sóc una persona molt tímida i quan na Natàlia em va dir que ella s’havia imaginat que jo era la narradora i vaig veure tot el text que m’havia d’aprendre, quasi ma mor només de pensar que havia de dir tot allò davant molta gent i que a més a més ho havia de fer bé.

Cada vegada que veig la gravació record la sensació que tenia dalt l’escenari, quan tothom em mirava, va ser fantàstic! Adrenalina a tope!

Gràcies a aquestes experiències m’estic llevant la por d’estar exposada a la gent, m’estic llevant la por a equivocar-me i és una pes molt gran que et lleves de damunt sobretot per la feina de mestra, que és el que més m’apurava.

Ses meves companyes ho van fer genials, cadascú tenia un paper clau dins la representació i el fet que tothom bordés el seu paper he fet que el resultat sigui impressionant.

És una experiència inoblidable que ens ha donat més recursos com a persones i com a mestres.

Firmat: El narrador!