Reflexions educatives

Avaluació del 2n curs

Aquest curs ha estat súper interessant! La veritat que he descobert un altre món...

En un principi, quan vaig veure les assignatures que ens tocaven, em vaig anar imaginant què és el que aniríem fent, però el resultat no té ni punt de comparació amb el que jo havia pensat.

Totes les assignatures m’ha aportat nous coneixements, noves estratègies, nous punt de mira, nous interessos...però realment l’assignatura que m’ha aportat més a nivell personal i educatiu ha estat l’assignatura d’educació socioemocional.

El nostre tutor, en Pere, ens va demanar que comentéssim una experiència que marqués un canvi en la nostra manera de veure i viure l’educació.

Realment aquest semestre m’ha fet reflexionar sobre això, sobre què és el que realment necessiten els infants per créixer i per altra banda, com s’ha de proporcionar el coneixement als infants perquè vulguin aprendre, perquè gaudeixin aprenent... i quan arribin a casa cridin als pares i els diguin entusiasmats, avui a l’escola he fet...! Jo considero que el fet que un nen/a vagi corrents als pares a explicar-los amb ganes i alegria tot el que ha après, sentit, viscut, adquirit, etc, és la millor prova que la mestra està fent una bona feina.

Tot això és el que m’ha proporcionat aquest semestre, però sobretot, com ja he dit, l’assignatura d’educació socioemocional, que m’ha fet donar voltes a quin és el paper que ha de tenir la mestra, què cerca amb les seves accions i projectes, què és el realment essencial per a què els infants creixin com a persones... semblen preguntes amb una fàcil resposta, però no ho són, són la base que assegura un bon desenvolupament de l’infant.

Què hi ha del vincle amb la mestra, i de l’expressió de les emocions i sentiments, i de l’autoconeixement, i de la socialització?

«...la primera interacció directa de l’infant és cap a l’adult que li cobreix

les necessitats i té relacions íntimes d’implicació...». (Sroufe)

Una mestra que s’ha sabut guanyar l’infant, que s’ha preocupat per conèixer la seva història i que sap transmetre que 'l‘estima’ i que vol el millor pel seu desenvolupament, és una mestra que haurà establert un vincle amb l’infant i que es veurà reflectit tant el manera de ser a l’aula com en el seu desenvolupament.

Per a mi aquesta és una de les bases de l’educació i, des del meu punt de vista, una tasca gens fàcil d’aconseguir...