Què ha de passar per a què una mestra aprengui?

La darrera activitat de l’assignatura de reflexió i innovació educativa tracta sobre la reflexió de dues frases en relació amb el fet d’aprendre, extretes dels blogs de les companyes de classe:

·         Com no estic dins una aula, no puc aprendre o no puc fer cap aprenentatge nou.

·         Com que estic tot el dia amb nens, jo no tinc temps ni per aprendre, ni per innovar, ni per reflexionar.

Llavors, Què ha de passar per a què la mestra aprengui? I per a que jo aprengui?

Considero que totes dues frases no han estat pensades en el moment que estan dites, sobretot pensant en la manera com jo les he assolit durant el transcurs de les pràctiques.

Començant potser per la segona, m’assembla increïble que una persona que estigui amb nens digui que no té temps per a aprendre, per innovar i per reflexionar. Em demano, llavors, què està fent dins una escoleta ja que amb la frase està dient que a l’hora de programar, per exemple, no cerques informació no només en relació amb l’activitat, sinó tampoc sobre la manera d’oferir-la infants, pensar i reflexionar la manera de presentar-la, com cridar-los l’atenció als infants, avançar les seves reaccions per tal de preveure possibles actuacions, la mateixa actuació de la mestra davant situacions no previstes.

  

També hi ha les situacions normals d’aula en què es requereix quasi de forma obligatòria pensar constantment en com fer les coses, com fer-les millor perquè siguin més positives pels infants i pels aprenentatges que es promou.

 Considero que quasi sense voler aquests aprenentatges es van assolint dia a dia dins l’aula per la mateixa necessitat de saber i de sentir-te segur amb allò que fas.

A part d’això està el fet d’aprendre conjuntament amb els infants. No només som les mestres quin procurem ensenyar coses sinó que els infants, simplement essent com són i actuant de la manera que ho fan davant allò ofert, et mostres infinitat de coses cada dia. Les mestres aprenem dels infants.

A part de la infinitat d’aprenentatges que s’extreuen d’aquests contextos, no parlem de l’intercanvi de visions entre mestres, la qual cosa implica encara més la reflexió, l’argumentació, l’enriquiment i, inevitablement, l’aprenentatge.

El que sí puc comprendre és que a vegades, per exemple pensant en quina és la millor manera d’actuar en el moment de dormir, no tinguin prou temps per a la recerca d’informació externa, però tot i així cadascú ho ha o ho hauria de fer en funció de les seves possibilitats pel simple fet que la informació avança, els coneixements amplien i aquesta professió requereix de l’aprenentatge continu per tal de fer o procurar-ho fer de la millor forma possible.

Pel que fa a la primera pregunta, potser també la lligaria amb l’anterior. Suposo que les persones que han dit aquesta frase són les que tenen les pràctiques convalidades, encara que també puc pensar que ho pot dir una persona que estigui estudiant i encara no hagi tingut cap tipus de relació amb els infants.

  

Com he dit anteriorment de vegades no tenim temps per a fer una recerca així com ens agradaria, per tant, s’ha d’aprofitar el fet de no estar amb infants per a fer-ho. A més considero que les persones que ja han fet pràctiques, com és el meu cas, encara tenim més dubtes i més necessitat de saber pel fet d’haver estat en contacte amb una aula i de relacionar-se amb cada moment que dins ella es desenvolupa, en comparació amb les necessitats que tenia abans de fer-les.

Per tant, podria concloure en què sempre estem aprenent. I tot i que l’aprenentatge és una cosa conscient i voluntària, per sort, les persones tenim la capacitat d’aprendre de les experiències i encara sense voler, sempre anem omplint la nostra motxilleta, en aquest cas professional, de coneixements i reflexions.

Ho sent i me n’oblido

Ho veig i ho aprenc

Ho faig i ho entenc

(i potser afegiria: ho reflexiono i ho milloro)

                                                                        

                                                     Confucio