Joguines reciclades

El projecte de millora que estem desenvolupant la meva companya de pràctiques i jo, tracta sobre la creació de joguines a partir de material reciclat.

Considerem que, potser, en l’elaboració del projecte hi va haver malentesos des de l’inici per les concepcions teòriques que nosaltres tenim en comparació amb les de les mestres.

El tema de les joguines reciclades va sorgir de les pròpies mestres del centre i quan aquestes ens el varen explicar, nosaltres vàrem voler remarcar la diferència existent per a nosaltres entre el concepte de ‘joguines’ i el de ‘creació de contextos a partir de material NO estructurat’. Davant l’aclaració i decantació per les joguines fetes a partir de material reciclat, tant la meva companya com jo ens vàrem posar a treballar en el tema.

Comencem, llavors, per complir alguns dels trets que defineixen els projectes de millora:

• Parteix d’una necessitat REAL del centre
• És identificada pels mateixos docents, la qual cosa, en principi, és bàsica per al seu seguiment, avaluació, reflexió i posterior millora.

Per al seu desenvolupament ens hem guiat per diversos marcs teòrics d’entre els quals destaquem a grans trets:

•  El reciclatge i el consumisme 
• La importància de l’activitat lúdica com a font d’aprenentatge.

Pel que fa al primer, són conscients que en el dia a dia es fan servir molts materials que després són llençats al fems, sense saber les qualitats que aquests ofereixen per a la creació de qualsevol tipus de recurs dins l’àmbit educatiu. Per això elles intenten aprofitar tots els materials que entren a l’escola així com el que cadascú, tant mestres com infants i famílies, poden arreplegar a casa per tal de extreure’n el profit que els pertoca.

D’aquesta manera, a partir del joc amb les joguines reciclades, de forma indirecta, es fa partícips i conscients als infants del tipus de material que s’està emprant i, com a conseqüències s’està treballant el concepte de ‘consumisme’.

Dins d’aquesta darrer, ambdues (n’Estefi i jo) hem pogut comprovar a nivell de recursos d’aula la gran quantitat de materials de plàstic de què es disposa així com les conseqüències negatives que aquests aporten. Per tal d’identificar els marcs teòrics que sustenten això, vàrem dedicar una setmana a l’observació del tipus de joc que es desenvolupava amb aquests tipus de projectes i vàrem detectar que les accions que fomenten les joguines són dirigides, no afavoreixen la creativitat ja que es limiten a l’assaig- error, l’error adopta un paper negatiu ja que no s’afavoreix l’èxit dels infants ni el desenvolupament segons les seves capacitat, el conflicte entre iguals no és una font d’aprenentatge, etc.

Per totes aquestes raons se’ns ha demanat l’elaboració d’un projecte de millora que, sense suplir les joguines de plàstic que hi ha a l’aula, ofereixi altres recursos més oberts, globalitzats i dirigits a les capacitats i necessitats dels nens, a partir de material reciclat.

 

Pel que fa al segon aspecte, la importància del joc per a l’aprenentatge, hem partit de la idea que Romero, V i Gómez, M (2003) ens transmeten: el joc «es una activitat en el que el niño descubre, investiga, goza de la creación, exterioriza sus pensamientos, descarga impulsos y emociones, satisface sus fantasías y realiza todo aquello que le está veado por el adulto. El juego es sin duda una actividad que surge de forma natural en los niños y que contribuye un modo peculiar de relacionarse con el entorno», per tal d’aprofitar aquesta característiques innata dels infants i convertir-la en un punt a favor del nostre projecte de millora. Partir d’aquesta característica per a afavorir l’aprenentatge.

La informació s'ha extret dels DOCUMENTS DE CENTRE: PEC i ROF. La resta de dades amb què ens hem basat per a l'elaboració del projecte de millora és la nostra observació així com bibliografia relacionada amb el joc (Romeros Rosales, V. i Gómez Vidal, M. (2003). Metodología del juego. Servicios sociolculturales y a la comunidad. Ed. Altamar, entre d’altres) i webgrafia que ens explica i desenvolupament del tema del reciclatge en relació amb la creació de joguines. Tot i així, no hem trobat cap tipus de llibre ni pàgina web que ens expliqui com transformar els materials, tampoc hem trobat exemples de bones pràctiques a partir de joguines reciclades.

Un dels condicionants també que determinen el nostre projecte és que o bé les joguines vagin dirigides a tots els alumnes del centre, o bé crear joguines determinades per a cada edat. En el nostre cas, el projecte de millora ha proposat diverses joguines que abracen diferents edats i que poden esser emprades per les mateixes, intentant que les propostes siguin equitatives per a totes les edats.

Per tant, el nostre projecte té la intenció de suplir tots els inconvenients que deriven de les joguines de plàstic i intentar proporcionar diferents tipus d’aprenentatges a partir d’ells. Bàsicament, les joguines oferides al centre, cerquen l’aprenentatge lògic-matemàtic, el treball de la identitat i l’experimentació sensorial. A més d’intentar la interacció entre els companys, considerar l’error com a font d’aprenentatge, etc.

Els objectius que ens hem marcat són:

·         Proposar alternatives a l’hora de crear joguines, complementant les joguines de plàstic com a recurs educatiu.

·         Evitar el consumisme

·         Proporcionar les joguines necessàries. Evitar l’excés.

·         Crear joguines per la diversitat, evitant la discriminació per sexes, per recursos econòmic i altres característiques.

·         Introduir el material no estructurat com a joguina a l’aula.

·         Donar valor als materials quotidians, de l’entorn i de la vida diària.

·         Potenciar la creativitat dels infants a l’hora de jugar amb els materials oferts.

Després d’haver estructurat una mica el projecte i després de fer recerca d'informació vàrem esbosar les idees de joguines i les vàrem exposar a la mestra. Aquestes les van acceptar, lo qual ens indicava que anàvem encaminades al que elles volien. A partir d’aquí va començar la seva confecció i la seva posada en pràctica. Vam determinar els elements d’avaluació (graella d'avaluació, recull d'evidències a partir d'imatges i de notes de camp) així com la temporització de la posada en pràctica de cada proposta. Així, comptàvem amb un mes, planificació que s'ha vist alterada per activitats de centre i característiques particulars de cada aula.

També és important dir, que només hem portat a la pràctica les joguines a les aules on estem fent les pràctiques, ja que d'altra manera, la combinació d'horaris per a l'observació és més difícil.

Ja des del moment de l’inici del projecte em rondava una mosca darrera l’orella i era en relació amb la comparació entre els objectius marcats i el tipus de joguina que estàvem elaborant. Alguna cosa no em quadrava i és que efectivament, amb les joguines proposades era molt difícil assolir els objectius marcats, perquè aquests anaven encaminats a assolir els beneficis del material no estructurat, que no és el cas del nostre projecte.

Essent conscients d’això ja des de l’inici del projecte, n’Estefi i jo vàrem intentar fer propostes el més obertes possibles intentant delimitar-nos, a la vegada, a allò demanat pel centre.

 

Davant el dubte (perquè entre nosaltres ja ens havíem embullat) vàrem tornar a demanar a les mestres què és el que volien exactament. Ens varen tornar a repetir el mateix i d’aquesta manera nosaltres vàrem proseguir tranquil·les amb les nostres propostes, pensant, jo almenys, que el projecte no anava ben encaminat.

A dies d'avui estem acabant d'aplicar les joguines elaborades i hem extret unes primeres conclusions (resultat de l'observació i avaluació de la posada en pràctica de les joguines) que hem compartit amb les mestres de l'escola i és que efectivament, amb aquesta proposta no extreiem tots els beneficis que ens aporta el material reciclat. Per sort, aquest projecte també ha servit com a mitjà de conscienciació de les mestres i com a recurs a partir del qual es fonamentarà el proper projecte de millora.

D'aquesta manera, podríem dir, que el nostre projecte ha portat a terme una avaluació que ens ha servit per veure que el projecte de millora, tot i ser correcte, no és del tot factible i per lo tant, la seva continuació i futura avaluació desencadenarà en un nou projecte de millora.

Després d’haver acabat la part teòrica de l’assignatura i haver-la relacionat amb el nostre projecte de millora, estic contenta de no haver intentar canviar l’opinió de les mestres en quan al tema del projecte de millora perquè aquesta ha estat la forma que elles mateixes hagin vist els resultats amb els seus propis ulls.

Jo, però, també m’he adonat que dins les joguines proposades hi ha una varietat molt diferents en quan a la limitació que el joc ofereix. Hi ha joguines com pot ser el ‘memory fet a partir de taps’ que el joc és comparable al de qualsevol context de joc plantejat a partir de material reciclat. Aquest compleix amb els objectius marcats a l’inici, de la mateixa manera que ho fan el potatoe o la capsa misteri.

N’hi ha d’altres, en canvi, com són els pals de pluja que sí que pertanyen al grup de joguines que no ofereixen cap tipus de joc més que el que el mateix objecte proporciona, tancant-se potser d’una simple substitució dels materials de plàstic fets amb material reciclat, però els objectius educatius dels qual no canvien.

Per tant, no depèn del tema de que siguin ‘joguines’ sinó del tipus de proposta que s’ofereix. He estat reflexionant que potser la delimitació l’hem posat nosaltres, que hem tancat la propostes davant la delimitació del tema. He acabat pensant, però, que realment joguines són qualsevol cosa que fomenti el joc i l’aprenentatge dels infants i, efectivament, com més obertes i menys estructurades siguin les propostes de joc, millor, però per a mi, ara, TOT són joguines, tant el que hem fet nosaltres, com l’ideal que tenia jo en ment i que perfectament hauria pogut posar en pràctica.

Per tant, tot i que les mestres de l’escola no comptaven amb aquesta reflexió ni informació, si això ho hagués pensat abans, segurament les propostes de joc haurien estat molt diferents.

Llavors, el projecte de millora no només ha servit per a conscienciar a les mestres sinó també a mi mateixa i suposo que a la meva companya de pràctiques també.

Llavors, l’obstacle principal que he vist és la mateixa concepció de les implicades en el projecte de millora. La diferència de pensaments entre les mateixes mestres del centre, entre la reflexió de les practicants i la no posada en comú d’aquests pensaments. Tot això ha fet que el projecte de millora no hagi estat el que hagués pogut ser.

També hem comptat amb una sèrie de dificultats que també estan relacionades amb el tipus de joguines que s’han plantejat.

En tractar-se de material reciclat i de no disposar de mitjans per a la seva transformació ha dificultat l’elaboració de joguines el prou segures pels infants ja que els elements es queien, es rompien, es desfeien. I això a la vegada ens implicava més temps en tornar-les a fer o en el moment d’arreglar-les.

No es tracta d’una excusa per no fer material reciclat, però si que és un aspecte negatiu d’aquest tipus de proposta. Tot i així, això fa que t’hagis d’endinsar dins la reflexió de ‘com fer-ho perquè això que ara fan no ho facin?’

 

Comparant un poc, però, el nostres projecte amb la resta de projecte de millora que parlen del material reciclat, he vist molta diferència entre ells en quan a plantejament, parlant ara de la teoria de projectes de millora.

·    Molts dels projectes han comptat amb la col·laboració de les famílies i dels mateixos infants en la seva confecció. Nosaltres inicialment vàrem optar per ambdós aspectes, però com ens volíem centrar en els objectius específics del projecte de millora, que era l’elaboració de joguines reciclades, objectiu general que no contemplava ni a les famílies ni als infants, vàrem optar per no embolicar l’assumpte.

Per altra banda, també he estat pensant que les mestres ens van determinar el QUÈ, però érem nosaltres qui decidíem el COM. Aquest aspecte tampoc el vàrem tenir en compte en la planificació del projecte.

De fet, hagués estat molt enriquidor fer partícips a les famílies i als infants perquè d’aquesta manera s’afavoreixen altres aspectes, que tant formen part com no del projecte:

• Els infants descobreixen de què estan fets els materials, reconeixen les matèries primàries i per tant, s’està treballant realment la conscienciació del reciclatge i el consumisme. 
• Les coses que estan fetes per ells mateixos les valoren més, amb lo qual, segurament haguessin anat més alerta amb les joguines i, per altra banda, haguessin interactuat més amb elles.
• Amb la participació de les famílies, les estem inclouen dins els projecte de millora, amb lo qual fomentem la sensació de ‘formar part de’. Considero que aquest és un aspecte que ha de treballar l’escola a fons ja que com deia Carles Parellada a la conferència que vàrem escoltar l’any passat per videoconferència a la UIB, som nosaltres qui hauríem d’estar agraïts a les famílies perquè elles confien en nosaltres en el moment de portar els infants al nostre centre. Com a mínim els hem de retornar la confiança fent-los partícips i fen-los sentir importants dins tots els aspectes que porta a terme el centre.
• Al mateix temps, segueixen fomentant la conscienciació del no consumisme i del reciclatge als mateixos pares i els ofereixes l’oportunitat de comparar contextos d’aprenentatge, d’aprendre amb nosaltres.

Veient les propostes de les companyes també puc apreciar que nosaltres ens hem complicat potser massa aconseguint uns beneficis més pobres, mentre que les altres companyes potser l’esforç requerit en la confecció dels materials i els espais ha estat menys, aconseguint segurament, uns resultats exquisits.

Abans em queixava potser una miqueta dels recursos a l’hora de transformar els materials. Això és real, però les nostres companyes no han transformat els materials, els han emprat tal qual. És una observació, tot i que no comparable amb el nostre projecte ja que el tipus de propostes són molt diferents.

En definitiva, semblar ser que els projectes basats en materials reciclats i naturals predominen a les escoles i jo considero que només així es pot anar millorant.

Si coneixem els beneficis que ens aporten aquests tipus d’escenaris i materials i ens endinsem dins aquest món, emprant sobretot els recursos de la continuïtat, l’avaluació, la reflexió i la millora, serà una roda que no acabarà mai i que cada vegada esdevindrà més i més rica, perquè l’educació ho val.