La primera pàgina escollida és la de la ‘Fira de la
tardor’. Aquesta experiència
ens explica les diferents activitats que es porten a dues escoletes: EMB ‘Pont
d’estels’ i ‘Les torretes de Martorell ’. Aquestes, per tal de treballar la
tardor experimenten amb els materials o, més concretament, amb els aliments que
pertanyen a aquesta estació de l’any.
Realment totes les pàgines em van agradar perquè
parteixen de la realitat, de l’entorn proper de l’infant i l’enriqueix,
proporcionant situacions estimulats per a que l’infant conegui les capacitats
de tot allò que l’envolta.
Però aquesta encara m’ha agradat més per la profunditat
com tracten tots els materials proposats. Moltes vegades he vist que quan es
fan activitats d’aquest tipus es té només la intenció que el material proposat
es tingui dins l’aula un dia i s’experimenti amb ell durant només una sessió,
però infants de 0-3 necessiten més temps, volen més temps per descobrir allò
que hi ha darrera i això és el que fa aquesta pràctica.
Pel que sembla, es fan diverses sessions amb el mateix
tipus de fruit o fruita i cada sessió es presenta de maneres diferents així com
ofereix diferents formes d’experimentar, fins arribar a la transformació total
del material, com és el cas de la poma o del raïm, que un cop el tenim ben emprat
i hem extret totes les seves possibilitats en un estat concret, evolucionen i
fan melmelada.
Per tant, es tracta d’aprofitar tots els recursos
naturals que ens ofereix l’entorn i extreure’n tot el profit, no només
alimentari sinó també educatiu. M’agrada molt la frase del llibre ‘Viure
l’escola’ de Penny Ritcher que diu que aquest tipus d’actuacions es fonamenten
en «tractar de manera senzilla el que és
extraordinàriament complex: la quotidianitat, les petites coses, que en
realitat són les més grans»
El més curiós és que arribar a fer aquest tipus
d’activitats sembla senzill, però darreres d’elles es treballen de manera
globalitzada i significativa molts d’aspectes educatius com són tots el que ens
expliquen a la pàgina a més de destacar el treball en equip, la cooperació, la
comprensió, l’escolta, el respecte als
ritmes i temps de cadascú, la higiene a l’hora de rentar-se...
Un altre aspecte que m’agrada molt és que dóna a entendre
que no hi ha por, són els infants que actuen, que perceben tot allò que fan, a
través dels sentits més bàsics i parts del cos que no solem emprar, com poden
ser els peus; i són ells qui comproven el resultat de la seva intervenció.
I una darrera cosa que m’ha agradat molt és que el premi
de l’esforç és el mateix resultat de veure la feina ben feta.
Experiència extreta de:
També crec que va més enllà del fet de dir i mostrar sinó que també inclou el fet de reflexionar, compartir i intercanviar. A través d’un bloc que s’adjunta amb la narració de l’experiència, fa preguntes, espera respostes, se li planteges reptes als que ha de donar resposta, com en el dia a dia de la mateixa aula.
Pel que fa a
l’experiència, jo penso igual que l’autora, que el que fa na Marta té
un gran mèrit només pel fet d’haver arribat a aconseguir agafar la carabassa,
quants processos hi deu haver pel mig? Implica una gran coordinació si diu que
només fa dos dies que es manté asseguda. Les imatges ho demostren a través de
la postura del cos i com el mou així com els moviments que fa amb les manetes.
Una de les coses que m’ha fet recordar aquesta experiència
és que els infants sempre fan coses, siguin petits o grans -ja ho podem veure a
l’experiència anterior-, però com més petits són més et fixes amb els detalls
de les seves actuacions. Per a mi els detalls d’aquest moment són les mans, les cames, el cap, la boca, els
braços... No recordo exactament quin autor va dir que les mans són més ràpides
que el pensament i a més he pogut observar que són una via d’expressió per part
dels infants increïble, com la resta del seu cos, els petits moviments, les
petites expressions diuen molt més que qualsevol paraula.
Al bloc es fan una sèrie d’intervencions molt interessants en relació amb la interpretació del context, del moment, que es poden resumir amb tres idees: l’observació acurada i l’escolta atenta, l’anàlisi de l’espai per a fomentar la concentració i tranquil·litat que ens mostra na Marta i la importància de la relació o de la intervenció d’altres nadons com a font d’aprenentatge, d’imitació, d’estimulació.
Ara que estic fent pràctiques a una aula de nadons estic
observant i reflexionant sobre molts moments màgics d’aquests tipus i estic
segura que les meves interpretacions estan lluny de ser perfectes i
d’adequar-se al que els petits estan pensant, als seus objectius, als seus
perquès.Per això m’agrada aquesta experiència, perquè el fet de reflexionar et fa posar en la pell del nadó, a comparar i demanar-te què fa i/o què volen arribar a fer, (a més de com l’estètica i els materials del context influeixen en la seva activitat) per després poder comprovar gràcies a les seves demostracions que els nadons són una passada, que els subestimem quan en realitat tenen unes capacitats increïbles. Una de les que estic descobrint últimament i que valoro molt és que són caparruts més no poder, que tot i tenir els seus aspectes negatius, per a l’aprenentatge, per a l’autoaprenentatge és bàsic i molt positiu. Es fan respectar, es valoren i et demostren que tot i ser petits, són grans.
Experiència extreta de:
La
tercera i darrera experiència escollida és la d’“Iniciatives
espontànies”. Es tracta
d’una explicació basada en imatges que van acompanyades d’una frase per tal de
clarificar el seu significat, però a la vegada estan obertes a qualsevol tipus
d’interpretació. Per això l’he escollit, perquè amb poc es diu molt.
Dóna la
sensació que et posen imatges una seguida de l’altre i al cap et venen records,
sensacions, estímuls personals i per altra banda diferents temes pedagògics com
són els 100 llenguatges dels infants, els fet de tenir temps, llibertat i
autonomia per fer les coses així com un vol (ja que a cap fotografia apareix
cap adult), la riquesa de la diversitat i de la individualitat a la vegada (ja
que hi ha imatges en què apareixen infants cooperant i d’altres de sols) i
també que tot i ser tots els moments i tots els materials educatius sempre es
veuen alterats per la capacitat creativa dels infants i pel seu principal
llenguatge: el joc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada