Primera seTmana de practiques!
Fuf! Quina feinada que hem fet aquesta setmana, no sé si els infants deuen estar tant contents i cansats d’haver après tant com jo en aquests dies.
Us present la meva aula de nadons!!
Vaig començar la setmana essent conscient que seria una mera observadora del dia a dia en la jornada escolar dels nadons, tot interaccionant amb els nadons per afavorir la meva adaptació a l’aula. Però he acabat fent molt més que això!
Pel que fa a l’acollida, ha estat molt bona. Inicialment tenia moltes pors, moltes relacionades amb l’acceptació i la relació tant amb la mestra com amb els infants, però l’escola m’ha rebut amb els braços oberts. Cada matí les mestres m’han saludat dient bon dia, amb una cara somrient i alegre.
Pel que fa a la meva aula, les persones que s’hi troben en ella, les relacions que hi ha, l’espai, la decoració i l’ambientació.. tot! ha afavorit que m’integri dins la dinàmica de l’aula i ha afavorit que percebi les primeres sensacions i impressions que ja influeixen en la meva manera d’actuar i d’intervenir tant dins de la classe, amb els nadons, com fora d’ella amb la resta de mestres de l’escola.
La meva mestra m’ha acollit bé. Puc dir que hem connectat, que m’encanta la manera com es desenvolupa dins l’aula, m’agrada la seva coherència en tot el que fa i sobretot, amb les accions i interaccions que manté amb els nadons.
M’agrada, perquè accepta les preguntes que li faig i me les respon de bon grat.
Estic segura que, dia rere dia, a partir de l’observació de la seva pràctica i de les estratègies que empra, m’anirà (tot i que ja ho està fent) mostrant noves eines de com realitzar els moments que es porten a terme dins l’aula.
Des del primer dia vam deixar clar que sí teníem alguna cosa a comunicar-nos ja sigui positiva com negativa, ens ho podíem dir sense problemes. Va demostrar la voluntat de mantenir una bona relació amb mi.
De fet, quasi cada dia m’ha anat demanant com em trobava, com em veia dins l’aula, si trobava que necessitava res, si estava aprenent, com estava percebent l’etapa de nadons... es preocupa pel meu benestar a classe.
Un detall molt polit que ha tingut amb mi va ésser ahir, el divendres, quan em va dir que necessito un got ara que sóc dins l’aula i em va oferir triar-ne un dels que tenen guardats.
Pel que fa als infants em va agradar la manera com em van rebre. Tots, des del primer dia, em veuen amb bons ulls. Alguns encara mantenen la distància, la precaució, però la mestra em comenta que és normal, que els infants d’aquestes edats no rebutgen a ningú sinó que són ells els que no es volen relacionar, s’aïllen.
Això em fa sentir còmoda per intervenir. Intento interactuar adequadament, intento satisfer les seves necessitats, sense angoixar-los ni envaint el seu joc lliure.
He acabat la primera setmana aprenent moltes coses:
* Conèixer com es desenvolupen els moments rutinaris: el bona dia, menjar i dormir.
* Les necessitats i característiques de cada infant el concret i algunes generalitzacions pel que fa a les característiques generals dels nadons.
* La importància de la intervenció educativa en direcció a assolir l’autonomia dels infant, tant la funcional, com a l’hora de prendre decisions.
* Concretar el paper que exerceix una mestra dins l’aula: adequar l’espai, organitzar la jornada, proposar el material, interactuar amb els infants, oferir afecte, ésser coherent, fer participar els infants en tot allò en que ells intervenen, explicar les coses...
* Què és la panera dels tresors i el joc heurístic així com també unes primeres idees sobre la seva realització, sobre l’elecció del material, sobre el beneficis que tenen pels infants.
* Com realitzen un sessió de psicomotricitat (que realment és una aproximació perquè no tenen l’edat per realitzar una sessió de psicomotricitat tal qual toca).
* Sobre la importància dels contes, com els agraden al infants, així com algunes estratègies per a la seva correcta transmissió.
Per tant, la primera setmana té una valoració més que bona. S’han solucionat algunes de les meves pors (en relació amb infants i mestres), tot i que encara en tinc en alguns aspectes i n’han aparegut de noves!
Pel que veig, el dia a dia, els errors i les rectificacions, juntament amb la intervenció i l’experiència de la mestra s’encarregaran d’encaminar-me a ser una bona mestra, o almenys a tenir les bases per poder ser-ho.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada