Reflexions educatives

El síndrome de Heidi

 ·         Què us crida més l’atenció del que llegiu?

 ·         Us espanta que aquests fets puguin arribar a convertir-se en síndromes?

El primer que m’ha cridat l’atenció quan llegia l’article ha estat el simple fet que no sortir de casa o no estar en contacte amb la natura pugui provocar trastorns de desenvolupament relacionats amb la hiperactivitat, el dèficit d’atenció, la salut mental i física... Però és del tot lògic i és una de les coses que tant pares com mestres han de començar a tenir en compte, tant a l’hora d’educar com de reeducar.

Hi ha dos autors, Corraliza i Freire que expliquen diferents efectes que pot tenir el no estar en context amb la natura.

Corraliza, per la seva part, destaca una sèrie d’idees a favor de l’entorn natural:

-       Els infants que es desenvolupen en aquest entorn són capaços d’afrontar millor les situacions adverses.

-       El medi natura és una “amortiguador de l’estrès”

-       Millora el rendiment cognitiu.

-       «La música amansa a las fieras y el campo clama a los locos».

Freire, per una altra banda, fa explicacions més teòriques en les que explica els efectes negatius que causa «l’ambient artificial». De tot el que diu, destaco dues coses:

-       «Cuanto más nos alejamos de nuestra conexión con el resto de seres y elementos del planta, más dificultades tenemos para relacionarnos con ellos y más nos encerramos en nuestra burbuja». Tot això ho explica considerant que la casa és una “càpsula tecnològica”.

-       La concepció del ‘joc’ d’abans i d’ara. Abans es relacionava amb e joc fora de casa, llibertat, entorn propi per pensar, reflexionar, jugar, passejar...; avui vindria a ser el joc dins de casa, aferrat a una pantalla.

En quant a aquestes frases, estarien relacionades amb aspectes que hem tractat a una assignatura sobre comunicació audiovisual. Avui en dia estem en una societat totalment tecnificada, repleta de noves tecnologies. Aquest article clarament vol destacar els avantatges de desenvolupar-se en l’entorn natural, però jo considero que les noves tecnologies no són la causa principal que els infants no surtin al carrer a jugar, sinó que és la mentalitat de la societat, els infants s’adapten a l’entorn i si la família i l’escola no els mostra l’entorn natural, no es pot pretendre que els agradi i atregui per art de màgia. Els infants necessiten un entorn natural per desenvolupar-se per tot els avantatges que hem vist, però si ells no el coneixen, com els hi ha d’agradar?

Com sempre diem ‘tot en mesura’. Les noves tecnologies formen part de la societat actual hi hem de saber conviure amb elles, tot i els desavantatges que té i que deixa patents aquest article.

Clar que espanta pensar que aquests fets puguin derivar en síndromes, però jo tampoc hi portaria tant al límit perquè la solució és senzilla, es tracta una altra vegada de conscienciar, de mostrar que tot està bé en la seva mesura, de demostra els avantatges que té el medi natural, que són molts.

 Erika Taltavull Bagur

GEDI 2011-2012

UIB