Serà per sabates!

Quan els infants de l'aula s'aixequen de fer el descans els hi posem les sabates perquè no caiguin quan caminen, que ja s'esforcen prou...

Des del primer dia que sóc a l'aula jugo amb ells. Els crido pel seu nom i els hi deman avam si hem de posar les sabates, i ells, tec- tec, vénen a asseure's a sobre meu esperant que jo els posi les 'sates'.

Llavors jo els deman on van les sabates. Al principi pensava que ignoraven el que jo els deia, però el dimarts passat vaig veure el fruit de la meva insistència.

Una nena, que encara no diu sabata, em va respondre assenyalant els seus peus. Jo vaig queda al·lucinada perquè no m'esperava aquella resposta. Llavors, li vaig dir: molt bé! i ara, que m'ajudes a posar-te la sabata? Ho vam intentar, vam arribar a posar la punta del peu dins la sabata, però és que és molt difícil!

Hi ha dies que perden les sabates per l'aula i veus com intenten posar-se-les, ben concentrats. Mecaxis... que no porten cordons! que sinó...

El dijous passat, estava asseguda i la sabata se'm va caure del peu, i la mateixa nena que va saber on tenim els peus va venir cap a mi i em va tocar el meu. Al principi vaig dubtar i li vaig demanar: què vols? no tenia clar si volia que l'agafés o la seva demanda anava més enllà.

Ella em va tornar a tocar el peu, o millor dit, la sabata. Jo pensant li vaig demanar: què vols que em llevi la sabata? I ella, tan graciosa, em va assentir amb el cap.

Impacient per veure què feia, ella me la va posar allà on tocava. A partir d'aquí us podeu imaginar el joc que es va iniciar i que encara dura...

"En el dia a dia, res no és banal, res no és rutina, sinó que tot depèn

del valor que s’atribueixi a cada moment

de la relació amb l’infant"

Article de Montserrat Fabrés. Mestra i assessora pedagògica.

  Publicat a la revista Infància número 154. Gener-febrer 2007. AM Rosa Sensat. Barcelona