Màgia...

Il·lustració: Paula Núñez

Avui, a l'aula de nadons on faig pràctiques, s’ha produït un moment que m’ha omplert i m’ha emocionat moltíssim, un moment que m’ha ajudat a trobar i sentir dins de mi el sentit de la funció principal de ser mestra: fer feliços als infants.

De forma espontània, mentre jo feia altres coses, la mestra ha posat un CD de música, segurament sense ésser conscient del que allò anava a provocar.

Immediatament s’ha posat a ballar i darrere d’ella s’hi han afegit dues nadons, que es movien alegrement i amb ganes. Imagineu dues petites, que encara no controlen del tot l’equilibri quan caminen, botant i movent els braços d’una banda a l’altra.

De repent sa mestra n’ha agafat a una i s’ha posat a ballar amb ella, com si no hi hagués ningú més dins l’aula; i jo, quasi sense esser conscient i deixant allò que feia, impulsada per la màgia del moment, he agafat a l’altra.

Totes quatre ballant, felices...

Potser no sentireu el que jo he sentit, però el fet de participar dins aquest moment ha fet que la mestra que tinc, m’encanti, em demostri sense paraules el que significa tenir un vincle amb els nadons de l’aula, el fet de valorar tot allò què fas amb ells cada dia...

Aquí us deixo la cançó que a partir d'ara forma part de les meves experiències