Le Primer Cri

Sempre que veig altres maneres de viure i altres maneres de fer, m’impressiona lo ignorant que es pot arribar a ser. El que jo pugui saber sobre la manera de viure l’embaràs  no tindrà res a veure en la manera com ho veuen i viuen la resta de persones del món, en primer lloc perquè no he estat mai embarassada i, en segon lloc, perquè cada embaràs és un món.

M’agrada conèixer altres cultures perquè et fa obrir el ulls i et diu que el món és tan gran que sempre en pots aprendre d’ell.

Per altra banda, aprofitant també per fer una petita conclusió relacionada amb el primer tema de l’assignatura. He descobert coses que en un principi ni me les havia plantejades i que, quan vam començar a tocar el tema, no m’atreien gaire. Però després de llegir, de comentar, d’analitzar i de veure aquest documental se m’ha obert un nou camp d’interès i se m’ha despertat a la vegada la curiositat per saber coses que hem puguin servir per quan jo sigui mare.

A mi, precisament la meva mare, sempre m’ha dit que si una cosa és prou interessant perquè sigui apresa, sempre et portarà a nous coneixements perquè sempre et faràs preguntes. Amb aquest tema me n’han sorgit moltes com poden ser: m’agradaria conèixer una teoria que expliqui la manera de viure dels pares tot aquest procés tan interessant i, si més no, conèixer les experiències de les persones del documental, almenys per saber si les hipòtesis que jo he fet són bones. També m’agradaria haver pogut veure el “després” del part d’aquestes dones i dels infants: com es desenvolupen, com l’entorn influencia en aquest desenvolupament, com Mane supera la pèrdua del seu fill. I, també voldria saber com viuen els infants tot aquest procés perquè així com les mares estan cansades, contentes o preocupades, i els pares també, tot i les diferències que hi pugui haver, com ho deu viure el nadó?

La veritat és que quan veia el vídeo i les diferents experiències, hi havia moments que he tingut ganes de plorar, de riure, hi ha hagut coses sobre les maneres de fer de les famílies que no m’han agradat, però a la vegada m’han aportat coneixements sobre com deu ser la mentalitat d’aquella cultura...

Ha estat un documental impressionant, que ha donat gust veure’l pel mere fet d’aproximar-me poc a poc a les experiències d’una mare i m’ha fet pensar en els infants que jo tindré a classe, el seu possible bagatge, la seva mentalitat, la seva família, les seves experiències, les coses viscudes i que ell no ha escollit, la seva manera de ser com a resultat de les seves vivències... coses que jo com a futura mestra hauré de saber, intentar comprendre, potenciar o no però, sobretot, respectar!